L’Ajuntament ha fet números i la previsió és que l’escola La Mirada costi 9,2 milions d’euros. D’aquests, la Generalitat assumirà com a màxim 5,2, que pagarà a l’Ajuntament en diferents partides anuals fins al 2023. De la seva banda, Sant Cugat assumeix la resta, tot i que té previst que el cost final una vegada completada l’obra pugui reduir-se. Tot plegat, queda recollit en el nou conveni amb la conselleria d’Educació, que el ple municipal haurà d’aprovar aquest dilluns, un tràmit necessari per fer avançar el projecte. Així, La Mirada manté el calendari previst una vegada reubicada, és a dir, estar operativa el curs 2023-2024.
La nova previsió, que podria rebaixar-se, implica un increment de més del 40% dels càculs inicials. La reubicació i la modificació del projecte, principalment, generen aquest increment que fa passar dels 6,5 milions previstos al conveni del 2017 als 9,2 actuals. Aquests també preveuen el cost del trasplantament de l’arbrat afectat per la construcció. Ho ha explicat en roda de premsa aquest divendres la regidora d’Educació, Pilar Gorina, que ha reiterat que la posada al dia d’aquest conveni, així com l’aprovació al ple, és indispensable per tirar endavant el projecte. El conveni estableix que la Generalitat -qui té la competència en la construcció d’escoles públiques- assumirà 5.207.772 euros del cost total, que pagarà en tres anys:
2021: 200.000 euros.
2022: 3 milions d’euros.
2023: 2.007.772 euros.
Gorina ha assegurat que, de moment, es manté el calendari que preveu que el nou edifici pugui entrar en funcionament el curs 2023-2024. Pel que fa a la possibilitat d’un contenciós administratiu per part d’ADENC
contra la construcció de l’escola, la regidora ha concretat que no en tenen constància.
Declaració sobre la interdependència entre salut i natura a Catalunya
Precisament, el ple municipal d’aquest dilluns també d’adherirà a la Declaració sobre la interdependència entre la salut i la natura a Catalunya. El regidor de Participació i Barris, Marco Simarro, ha explicat que es tracta d’una proposta sorgida del Consell de Ciutat que ara s’eleva al plenari. De fet, aquest òrgan està pendent de la redacció d’un reglament propi. De moment, aquesta primera proposta que assumeix el ple reforça, ha dit Simarro, el compromís del consistori contra l’emergència climàtica. De fet, la declaració vol marcar una estratègia comuna i en xarxa entre les administracions i les entitats per posar en valor els beneficis que aporta la natura. Un compromís, ha explicat Simarro, que no contradiu el fet de construir l’escola al parc del Bosc de Volpelleres, que “és una urgència” i és “la millor decisió”. Una visió compartida per la regidor Pilar Gorina, que ha assegurat que “compatible”.
