Aquest 23 de febrer hem commemorat els 45 anys del cop d’estat del 23-F, un episodi que va sacsejar profundament la societat i també la ciutat. A Sant Cugat, aquells primers moments de por i incertesa, relatats per veïns i veïnes que els van viure, ens recorden que la democràcia no és una conquesta permanent, sinó un valor que cal defensar cada dia.
Les reaccions i l’ambient d’aquella tarda de 1981 —carrers buits, la gent pendent dels transistors o la televisió, maletes a punt, reunions semiclandestines— són testimonis vius de com se sentia la fragilitat de la nostra pròpia història. Aquells moments són part de la memòria col·lectiva de Sant Cugat, i preservar-los és una responsabilitat que no podem deixar morir amb els qui els van experimentar.
Precisament amb aquest esperit es va presentar fa pocs dies l’Àgora Memòria, un projecte impulsat per la regidoria de Memòria Històrica de l’Esther Madrona i que vol exercir com a espai de reflexió oberta i compartida al voltant de la memòria democràtica i el seu paper avui. Es tracta d’un cicle de xerrades que explora el paper de la memòria en l’educació, els reptes que plantegen els discursos d’odi i la manera com construïm narratives col·lectives que ens ajudin a entendre d’on venim per afrontar cap a on anem, i poder-ho fer amb les màximes garanties.
L’Àgora Memòria no és només un conjunt de sessions: és una invitació a sentir, compartir i debatre les experiències que ens han definit com la societat democràtica que som avui. És, també, una eina per rebatre els discursos que qüestionen els principis bàsics de respecte i convivència. Recuperar històries, donar veu als testimonis, i posar-les en diàleg amb les realitats d’avui, ens ajuda a construir defenses contra les narratives que volen fer oblidar el valor de la dignitat humana i la tolerància.
Preservar el passat i recordar el que van patir els nostres pares, mares, avis, àvies… no és un acte nostàlgic, sinó un compromís amb la veritat i amb el respecte als valors que sostenen la nostra vida en societat. Les lliçons d’aquell 23-F han de ser un recordatori que la democràcia, la llibertat i els drets fonamentals no es garanteixen sols, sinó que es cultiven i se sostenen amb memòria, diàleg i compromís.
Des de Sant Cugat, doncs, continuarem treballant perquè la memòria sigui una eina viva, present en els nostres centres educatius, en els espais públics i en la nostra consciència col·lectiva. Només així podem garantir que el passat no ens pesi, sinó que ens impulsi a construir un futur més just, plural i digne per a tothom.
