Aviat farà un any que estàvem engrescats en la petita aventura europea de presentar la candidatura de Sant Cugat a ser seu de l’Institut Europeu de Tecnologia. Malgrat la decepció, va ser una experiència apassionant poder defensar la teva ciutat i el teu país a la capital Brussel·les.
En les darreres setmanes he tingut novament l’ocasió d’interrelacionar-me directa o indirectament amb institucions d’abast europeu. Algunes experiències han estat engrescadores però d’altres realment frustrants per a una persona, com jo, que encara creu en l’ideal d’Europa. -M’ha agradat que un grup d’uns 500 alcaldes d’arreu de la Unió ha signat el Pacte d’Alcaldes per la Lluita contra el Canvi Climàtic al Parlament Europeu. Sant Cugat també hi era i Mataró i Figueres i molts d’altres, però no Barcelona. -El primer cop va ser assabentar-me que l’alcalde de la seu designada per ser seu de l’EIT (Budapest) ja no recorda de què anava el tema. Va dir que era una qüestió que es portava a nivell del miniseri estatal i no pas seu. -En canvi, també he pogut participar a una jornada de treball de la xarxa europea Eurocities. Ens ha visitat el seu secretari general i l’experiència de col·laboració entre ciutats europees es presenta enriquidora. -Impresentables les declaracions del president de torn de la Unió, el xec Vaklav Klaus. No podem anar bé de cap manera amb un president que no creu en Europa i es permet criticar la construcció europea des de la pròpia eurocambra. Cal canviar el sistema de nomenament pel d’elecció. -I mentre, l’amic Ramon Tremosa es presenta a les eleccions europees del juny. Estem esperançats en obtenir un bon resultat i en que la veu de Catalunya sigui escoltada. La construcció europea va lenta, potser sembla que va marxa enrera i tot. De vegades sembla fins més complicada que la independència de Catalunya. Com ens hem de veure. MARC MONELLS Convergència i Unió
