La part positiva de la crisi és que, com no tens ni un duro, te’n vas a passejar per la ciutat o a meditar per Collserola sobre quines estratègies fer servir aquest curs per equilibrar la balança d’ingressos i despeses.
No és gens fàcil per aquells que ja ens estrenyem el cinturó normalment, així que després de no trobar-hi moltes solucions decideixes tornar a casa. I et poses a netejar-la, a buidar-la de totes aquelles coses que un dia vas pensar que necessitaves, i que realment no necessites. I mous coses d’aquí a allà. I amb aquest acte d’inici de Feng-Shui, et comences a desprendre de les coses i, mica en mica, comences a sentir-te més alleugerit. I regales algunes coses, altres les recicles…cal fer-ho tranquil·lament, però sense dubtar gaire. I la teva ment, sense haver-t’ho plantejat, també s’ha anat buidant. Buidant de pensaments innecessaris i destructius. I per compensar el recolliment surts a passejar de nou, ara pel mig de la ciutat, i vas descobrint tot de coses que no necessites per res i que no entens qui les pot necessitar. Per què… Qui necessita un cinturó de 17 0€? Quin gos necessita un llit de fusta de 200 €? Aquestes coses es venen a la nostra ciutat. Si en aquest estat aconsegueixes arribar a algun parc tranquil, potser recordaràs que quedar amb els amics a una plaça és gratis. Cantar, ballar, molts dels esports que fem, llegir, escriure, somniar, composar, besar, fer l’amor, riure, anar al bosc, al camp… quedar a casa amb els amics i compartir un àpat racional, no és pas tan car… I una infinitat més de compartir i intercanviar això i per allò… Et sorprendràs de la d’actes de generositat dels quals et beneficiaràs. Guanyaràs en qualitat de vida, en salut, en alegria, i… ai cony, si encara estalviaràs i tot! SÍLVIA SERVANT Actriu i directora de teatre
