Si a Sant Cugat hi ha un emblema de la ciutat, aquest és el Monestir, una construcció on, en cadascun dels seus racons, s’hi poden trobar tot tipus de simbologies religioses. Durant aquesta època de Setmana Santa, però, Cugat Mèdia posa el focus en la representació que s’hi fa de Jesucrist a la creu al llarg de diferents èpoques històriques. I qui millor per de guia en aquest recorregut que el mateix mossèn de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, Emili Marlés.
Segons explica, el relat de La Passió és bastant llarg en els Evangelis, i aquest hi és narrat des de fora, com si una càmera anés seguint a Jesucrist. Davant d’això, molts artistes al llarg del temps han volgut representar els sentiments que tenia Jesús en cadascun d’aquests moments. Mossèn Emili destaca quatre representacions presents al Monestir, cadascuna de les quals data d’una època diferent i que presenta característiques pròpies de cada estil artístic d’aquells temps.
Retaule de la Mare de Déu dels Sants
La primera representació destacada és la del retaule de la Mare de Déu dels Sants. Es tracta del gran retaule del Monestir, i el situem en l’època gòtica. Igual que en molts retaules catalans d’aquests anys, en la part superior s’hi representa un calvari. El mossèn explica que, en aquest en concret, s’hi pot observar un Jesucrist ja mort amb una única ferida al costat, provocada per un soldat. A la seva esquerra hi veiem la Mare de Déu sostinguda per Maria Magdalena i altres dones, i a la seva dreta hi veiem diferents soldats, un d’ells assenyalant a Jesucrist dient que, realment, aquest és el fill de Déu. En aquesta banda també hi apareix Sant Joan.
Retaule de la Mare de Déu dels Dolors
Una segona representació destacada és la del retaule de la Mare de Déu dels Dolors. Aquest s’ha de situar en l’època barroca, uns anys en els quals els sentiments, els contrastos i el dramatisme prenen més protagonisme. En aquest retaule s’hi pot veure a la Mare de Déu dels Dolors sostenint a Jesús, com una Pietat, just després del davallament de la creu. Jesús, en aquest cas, està amb els ulls tancats, plàcid, i li penja un braç. Mossèn Emili explica que, segurament, la capella on està situat el retaule era la capella mortuòria dels monjos: “Quan un monjo es moria es posava en aquesta capella on hi ha el davallament, com dient-li al Senyor que agafi aquest monjo que s’ha mort amb tendresa que la Mare de Déu agafa Jesús quan davalla de la creu”.
S’hi representa el davallament, però, també, la resurrecció, representada en la part superior del retaule i també a les parets dels laterals de la capella, on s’hi poden observar uns serigrafiats d’aus fènixs. A més, aquests estan menjant raïm, un símbol de l’Eucaristia.
Verònica
El mossèn de la parròquia explica que, durant el segle XVIII, a Catalunya es va fer bastant famosa la Creu dels Improperis. Es tracta d’una creu en la qual no hi ha Jesucrist, però sí que hi trobem els diferents instruments de la seva passió i tortura (el martell, les claus, la llança, etc.) i també una Verònica. La Verònica, explica el mossèn, no surt als Evangelis, però sí al Via Crucis. Es tracta d’una dona que, mentre Jesucrist carrega la creu, hi ha un moment que es treu el vel que porta i li eixuga el rostre ple de sang i suor i, d’una manera miraculosa, el rostre de Crist queda impregnat en el vel.
Es tracta d’un element que ha estat molt representat en l’art, i al Monestir de Sant Cugat fa poc han restaurat la seva: “Ha estat realment una descoberta, hem vist que està pintada per les dues cares, i no sabem quina de les dues ens agrada més. Es veu un Jesucrist amb la corona d’espines i amb una cara molt tranquil·la, en pau”.
Aquesta Verònica, actualment, es troba a la Casa Abacial, en un petit museu juntament amb d’altres elements, i mossèn Emili explica que, fins fa poc, no li feien molt de cas. Tot va venir perquè un professor de la UAB, especialista del barroc, va fer una visita al Monestir, i quan el mossèn li va ensenyar el museu, ell es va quedar mirant la Verònica, i es va quedar embdalit: “Em va dir, mossèn, saps que tens aquí la millor Verònica de Catalunya del segle XVIII? Això va fer que la mirés amb més carinyo, i ara, un cop l’hem restaurat, han sortit uns colors i unes faccions que són precioses”.
La intenció de la parròquia és exposar aquesta Verònica a la capella de Sant Benet durant aquesta Setmana Santa, per tal que tothom la pugui veure i redescobrir.
Creu de Vasconcel
L’última representació que destaca mossèn Emili és la de la creu de Vasconcel. Es tracta d’un Crist a la creu fet de fusta que l’escultor Robert Chauveau Vasconcel, deixeble d’Auguste Rodin, va regalar al Monestir el segle XX, durant els anys posteriors a la Guerra Civil. Crist hi és representat amb els ulls oberts, i es tracta d’una escultura amb la qual hi ha molta devoció a Sant Cugat: “Molta gent, en moments difícils de la vida, ve, li prega i li posa una espelmeta”. El mossèn explica que les mans d’aquest Crist són molt expressives, ja que una d’elles està “estesa, acollint la voluntat del Pare d’acollir tot el dolor del món”, i l’altra està assenyalant, evocant les paraules de Jesús a la creu: “Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit”.
Aquest Divendres Sant, la creu de Vasconcel sortirà en processó en el Via Crucis que es farà pels carrers del centre de Sant Cugat.
Aquestes quatre representacions de Jesucrist, diu mossèn Emili, mostren com els artistes de diferents èpoques han volgut expressar allò que llegim als Evangelis, i cadascun d’ells ho ha fet amb el seu art i amb els matisos propis de cadascun dels temps al llarg de la història.
