Aquells que per nostàlgia van guardar algunes pessetes quan vam fer el canvi a l’euro potser estaran de sort. Sembla una broma, però amb la possible sortida de Grècia de la moneda única molts economistes parlen del contagi a les economies més febles, entre les quals hi ha Espanya.
Semblava impossible pensar, quan va començar a circular l’euro, el 2002, que algun dia ens plantejaríem si podríem tornar a la pesseta. Més enllà d’això el que em plantejo és: si tornem a funcionar amb pessetes, tornarem a tenir els preus d’aleshores? Quan vam canviar la moneda, per a o per b tot va pujar de preu. Un diari dels 20 duros que ens costava va passar a costar-nos 1 euro (166 pessetes) ara ja 1,20 euros (200 pessetes). Un cafè no arribava a les 100 pessetes i ara ja en paguem més del doble. Els bitllets de transport públic, les barres de pa, els llibres, els pisos, etc… una llista tant llarga de coses que s’han encarit que no acabaria mai. Ah, hi ha una cosa que no ha canviat: els sous. Ens vam equiparar a Europa amb els preus, ens vam creure rics de cop i volta, però no era més una màscara i en realitat seguíem demanant ajuda a Europa per portar el nivell de vida que vam fer veure que podíem suportar. Potser sí que si tornem a la pesseta i recuperem els preus del 31 de desembre del 2001 hi sortiríem guanyant, no? Fora broma, sigui com sigui, seria fer un pas enrere, per més que els més grans i nostàlgics els pugui semblar una gran idea, suposaria un desgavell, encara més gran del que ja tenim ara, per a l’economia espanyola i catalana. Val més que tothom faci els deures, i deixem la pesseta pels museus, o només per convertir els preus i fer-nos una idea de com han canviat i s’han encarit. MARC TEXIDÓ és periodista Columna publicada originalment el 17 de maig de 2012
