Any rere any, el programa d’activitats de Nadal deixa fora, de manera sistemàtica, la petita infància. Els infants de 0 a 3 anys continuen sent els grans oblidats d’una oferta festiva que hauria de ser realment inclusiva i pensada per a totes les edats.
Parlem d’una etapa educativa fonamental, amb necessitats pròpies i molt concretes. Les famílies amb els infants petits també volen gaudir de la ciutat i tenen dret al joc, a l’experimentació i al gaudi en espais adaptats a les seves capacitats: jocs de llum i textures, música, pintura, collage, contes, circuits de psicomotricitat, cuinetes, altres propostes sensorials, jocs heurístics, construccions. Són dies de festa per a tothom, i aquests infants també són ciutadans de ple dret.
Si revisem el programa de Nadal, és cert que hi ha algunes activitats etiquetades com a “familiars” on, teòricament, hi podrien assistir. Però en la pràctica, la majoria d’aquestes propostes els releguen a un paper merament passiu, com a espectadors amb poca implicació real. Compartir activitats pensades per a edats molt diferents no és fàcil, especialment en aquesta franja d’edat, que a més requereix sempre l’acompanyament d’una persona adulta.
Costa imaginar infants de 0 a 3 anys còmodes en jocs de taula per a totes les edats, tallers de decoració fins als 12 anys, jocs de gran format, espectacles familiars d’una hora de durada o propostes genèriques sense una clara adaptació. Algunes activitats, com l’espectacle familiar 0-3 a Mira-sol, el Trenet de Nadal, els tions als barris, l’Hora del Conte Menuts (1-3), el Petit Circ Cric, un Nadal de Circ o la Patgessa Reial, sí que apunten en la bona direcció, però són insuficients i anecdòtiques.
Una carpa o un espai municipal seria ideal per reunir les activitats restringides a infants fins a 3 anys o fins i tot fins els 6. Un espai on es pugui anar en diversos moments de les festes. Sant Cugat ha perdut implicació, en general, cap a una etapa de la vida que és molt important i que necessita atenció.
Aquesta manca d’una programació específica i pensada amb criteri per a la petita infància és una mostra més de la poca prioritat que el govern municipal dona a aquesta etapa vital. Tenir-ne cura no és un detall menor: és invertir en benestar, en educació i en una infància més feliç. I això hauria de ser una responsabilitat compartida i inajornable.
