Set de cada deu joves no se senten bé amb el seu cos i l’aparença física ja és una de les principals causes d’assetjament als centres educatius. Però el fenomen, alerta la periodista i divulgadora especialitzada en feminismes i pressió estètica Núria Valero, ja no afecta només adolescents: cada vegada arriba a edats més primerenques. “Hi ha nenes de 10 anys preocupades per les arrugues o les bosses dels ulls”, explica en una entrevista a Cugat Mèdia.
Valero alerta que les rutines facials conegudes com a ‘skincare routines’, popularitzades a TikTok i Instagram, s’han normalitzat entre infants de primària. “No estem parlant d’una nena que es renta la cara i es posa una crema perquè una dermatòloga li ho ha recomanat. Estem parlant de nenes que es posen tres, quatre o cinc productes diferents, influenciades per les xarxes socials”, assegura.
La divulgadora considera que moltes famílies encara perceben aquestes pràctiques “com un joc”, quan en realitat formen part d’una pressió estètica amb conseqüències emocionals i psicològiques. “Els infants han de fer altres coses, no preocupar-se per arrugues”, defensa.
Algoritmes i comparació constant
Valero apunta directament al paper de les xarxes socials i dels algoritmes com a amplificadors del fenomen. “Si una nena consumeix vídeos de ‘Get Ready With Me’, l’algoritme el que farà serà oferir-li encara més contingut d’aquest tipus”, explica. Segons diu, això alimenta una comparació constant amb cossos, cares i estils de vida irreals.
“El problema és que aquests infants no són conscients del que és la pressió estètica ni dels interessos que hi ha darrere”, afirma. En aquest sentit, considera que els efectes van molt més enllà dels trastorns de conducta alimentària: “Parlem de baixa autoestima, insatisfacció corporal i malestar constant per sentir-se pitjor que els altres”.
“Això és David contra Goliat”
La periodista també denuncia que darrere d’aquesta tendència hi ha una indústria multimilionària que s’enriqueix generant inseguretats des d’edats molt primerenques. “Això és David contra Goliat”, resumeix.
Valero posa com a exemple el cas d’Itàlia, on les autoritats han començat a investigar marques cosmètiques per dirigir productes antiedat a menors a través d’influenciadors. “Aquí encara no hi ha una consciència clara del perjudici que tot això està generant”, lamenta.
Segons explica, moltes marques estan infantilitzant els seus productes per arribar a nenes cada vegada més petites. “Ara hi ha mascaretes facials comercialitzades per a infants a partir de tres anys”, denuncia. També critica que els missatges comercials reforcin des de la infància la idea que “les nenes han vingut al món a agradar”.
“Les nenes creixen amb el missatge que han vingut al món a agradar”
Valero també alerta de la hipersexualització de les nenes des d’edats molt primerenques i la defineix com “la forma extrema de la pressió estètica”. Segons explica, molts dels missatges que reben infants i adolescents reforcen la idea que l’aparença física i agradar als altres és un element central de la identitat femenina.
“Les nenes no neixen volent sexualitzar-se. És una cosa cultural”, assegura. La divulgadora posa exemples quotidians com disfresses, roba infantil o biquinis amb foam per a nenes petites. “No pots comprar només la part de baix d’un biquini per una nena de tres o quatre anys perquè ja venen directament amb la part de dalt”, critica.
També denuncia que la roba femenina infantil acostuma a ser “més ajustada, curta i amb connotacions sexuals” que la dels nens. “Tots els missatges que reben aquestes nenes és que han vingut al món a agradar, a estar guapes i a estar sexis”, afirma.
La pressió estètica també arriba als nois
Tot i que recorda que la pressió estètica continua afectant especialment les noies, Valero alerta que cada vegada impacta més els nois adolescents. “Molts deixen els esports d’equip per anar al gimnàs i desenvolupen una obsessió amb muscular-se”, explica.
La divulgadora assenyala que xarxes socials i influenciadors també estan impulsant noves tendències masculines vinculades a la musculació extrema, els anabolitzants o la recerca del cos perfecte. “Han trobat un nou mercat”, assegura.
El paper de les famílies
Davant d’aquest escenari, Valero insisteix que la responsabilitat no pot recaure només sobre infants i adolescents. “No es tracta de jutjar els joves, sinó de qüestionar el sistema que fomenta tot això”, defensa.
Per això, considera clau que les famílies revisin també els seus propis discursos i actituds. “Per molt que diguem als fills que el cos no és important, si després nosaltres estem constantment dient que ens hem d’aprimar o criticant el nostre aspecte físic, el missatge que reben és un altre”, afirma.
La periodista aposta per començar a parlar explícitament de pressió estètica a casa i generar espais de conversa amb infants i adolescents. “La criança no acaba quan arriben a l’adolescència. Potser és justament quan més acompanyament necessiten”.
