La proposta d’avançar cap a un Ajuntament més laic divideix el ple

180918-missa-major.jpg
-->
Enllaç copiat al clipboard
18/09/18 a les 13:41h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Política

La petició d’ICV-EUiA, ERC-MES i el PSC d’avançar cap a un Ajuntament més laic ha provocat divisió entre els grups municipals del ple. Si bé els grups proposants defensen la necessitat de desvincular els actes i símbols religiosos del consistori i dels equipaments municipals, el PDeCAT-Demòcrates, el PP i el regidor no adscrit Xavi Cortés no estan d’acord en què els representants electes no puguin participar a manifestacions religioses en representació de la institució. Després d’un llarg debat ple de matisos la proposta no ha tirat endavant. Els vots a favor de la CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA, el PSC i el regidor no adscrit Dimitri Defranc no han sigut suficients davant la negativa del PDeCAT-Demòcrates, el PP, el regidor no adscrit Xavier Cortés i l’abstenció de Cs.

Escolta-ho

CONSULTA LA MOCIÓ

Un dels punts que ha portat més controvèrsia ha estat el que demana que els representants electes del consistori i personal de l’Ajuntament no mostrin en l’exercici del seu càrrec o funcions ‘cap gest de submissió o veneració de persones o imatges religioses’ ni participin d’actes i manifestacions d’aquest tipus. Una demanda que segons els grups contraris a la moció topa contra la llibertat religiosa. Davant les crítiques dels grups que han votat en contra de la proposta, el portaveu ecosocialista, Ramon Gutiérrez, ha deixat clar que la moció no vol prohibir que el personal municipal porti signes religiosos.

Declaracions

Ramon Gutiérrez

El que nosaltres diguem és que quan és en funcions de representació d’aquest ajuntament exhibir aquesta simbologia desrepresenta un gruix de població i per tant s’ha d’intentar evitar.

El text també demanava treure tota la simbologia religiosa dels espais de titularitat pública, a més de facilitar la celebració de cerimònies civils a la ciutat. Un altres dels acords instava a elaborar un cens que sigui públic dels locals, habitatges i espais rústics que estiguin exempts del pagament de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), així com d’aquelles propietats de les quals ‘s’hagi pogut apropiar l’Església catòlica’ als anys 40 del segle passat.