La proteïna RAD21L: una possible explicació a la infertilitat masculina

La investigadora de l’IBB-UAB Laia Marín exposa les implicacions i les línies d'investigació futures que pot representar aquest descobriment

Una investigadora utilitzant un microscopi / Foto: Pexels
-->
Enllaç copiat al clipboard

Redacció

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més
02/09/26 a les 06:00h
 |  1 minut de lectura
Secció: Societat

Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat el paper clau de la proteïna RAD21L en l’organització de l’ADN i en la fertilitat masculina. La recerca, publicada recentment i liderada per la investigadora de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB-UAB) Laia Marín, demostra que l’absència d’aquesta proteïna altera l’estructura tridimensional de l’ADN i l’expressió de diversos gens implicats en la formació dels espermatozoides, provocant infertilitat en ratolins.

Escolta-ho

Entrevista de Sara Bella a la investigadora Laia Marín

Fins ara ja se sabia que els ratolins sense RAD21L eren infèrtils, però l’estudi ha anat un pas més enllà i ha permès entendre els mecanismes moleculars que hi ha al darrere. Segons Marín, la investigació obre una nova línia de treball perquè posa de manifest la importància de l’organització espacial de l’ADN en els processos reproductius, un factor que fins ara no s’havia relacionat de manera tan directa amb la infertilitat.

Els resultats podrien contribuir en el futur a explicar alguns casos d’infertilitat masculina sense causa aparent, tot i que la investigadora remarca que encara cal comprovar si els mateixos mecanismes observats en ratolins es produeixen també en humans. El següent pas serà analitzar mostres de pacients i estudiar altres proteïnes relacionades amb l’estructura de l’ADN per determinar si poden tenir efectes similars sobre la fertilitat.

Marín considera que aquest tipus de recerca és especialment rellevant perquè una part important dels casos d’infertilitat continuen sent idiopàtics, és a dir, sense una causa coneguda. En aquest sentit, ampliar el coneixement sobre els mecanismes biològics que regulen la reproducció podria millorar tant el diagnòstic com els futurs tractaments. L’article, publicat fa poques setmanes, ha estat ben rebut per la comunitat científica i ja ha despertat noves preguntes i línies d’investigació sobre la relació entre l’organització de l’ADN i la fertilitat.