Llambordes noves, voreres amples i més arbrat. A finals del 2023 es van acabar les obres de vianantització de l’Avinguda Cerdanyola. La transformació d’aquesta via va ser una de les demandes principals dels veïns en el procés participatiu de l’any 2016. Un procés que no va estar exempt de polèmica. L’Ajuntament, aleshores, es va comprometre a escoltar-los. I, després d’anys de tràmits i obres, la promesa s’ha fet realitat. Però, amb els aparadors reubicats i els semàfors apagats, què en pensen ara, d’aquesta nova avinguda, els qui hi viuen i hi treballen?
Via més pacificada
Els matins a l’avinguda Cerdanyola són ara més silenciosos. El soroll dels motors ha deixat espai a les converses de qui fa el cafè a peu dret, als crits de la mainada que corre cap a l’escola. La via, pacificada, només admet el pas de vehicles autoritzats i de càrrega i descàrrega. La sensació general és de guany: més calma, més convivència, més espai per viure-hi. Alguns, però, consideren que encara hi ha vehicles que creuen que tenen prioritat davant els vianants, i demanen que es posin mesures perquè això no passi.
Comerços a contrapeu
Als aparadors, rere els vidres, el balanç no és tan optimista. En general, consideren que la peatonalització de l’avinguda Cerdanyola els ha portat com a conseqüència una baixada de les seves vendes. Ho atribueixen a la reducció de places d’aparcament, ja que consideren que això facilitava als compradors aparcar al costat de les botigues i transportar un major nombre de productes. Ara, diuen, els seus clients són la gent del barri i fan un consum menys intensiu. Són compres petites, del dia a dia, però més escasses. Això, en un context de pressió inflacionista i hàbits de consum canviants, és un repte afegit.
Un any i mig després de la reobertura, la via ha canviat —i amb ella, la manera com la ciutat es pensa a si mateixa.
