Avui i demà, Madrid serà la seu de la Reunió d’Alt Nivell per a la Seguretat Alimentària. Aquesta cimera de Nacions Unides dóna continuïtat a la Conferència sobre agricultura i alimentació celebrada a Roma al juny de 2008, que va acabar amb resultats molt decebedors.
Segurament Shaida Khatun no sap que els països reunits a Roma no van ser capaços de signar una declaració final amb compromisos clars. Ni que la FAO va demanar entre 25.000 i 40.000 milions de dòlars i els països rics només van comprometre 12.300 milions de dòlars. Ni que els desemborsaments fins a la data són tot just una petita part d’aquesta xifra. No obstant això Shaida sap el que és veure passar fam als seus quatre fills. Viu a Manikganj, en el centre de Bangla Desh, i fa poc ens explicava que només si el seu marit aconsegueix una mica de treball pot alimentar als seus fills. “S’acosta el temps en el qual els meus fills passaràn molta fam”, es queixava preocupada. Com Shaida i la seva família, 963 milions de persones passen fam en el món diàriament. Un de cada sis habitants del planeta veu negat diàriament el seu dret a l’alimentació. En ple segle XXI moren de fam cada dia 16.000 nens. És com si en un sol dia morissin tots els menors de cinc anys de La Rioja. Més de 50 milions de menors estan amenaçats per la desnutrició aguda. Encara que el percentatge de persones famolenques ha anat disminuint, la pujada de preus dels últims anys ha empès a 100 milions de persones més a passar fam. I la crisi està lluny d’acabar, perquè encara que els preus globals dels aliments han caigut en els últims mesos, en bona mesura per l’enfonsament de la demanda, segueixen sent molt més alts que la mitjana dels últims anys. Fins i tot duen diverses setmanes pujant de nou. Per a milions de famílies pobres que dediquen la major part dels seus ingressos a comprar menjar, aquesta situació és una tragèdia. No obstant això, l’eradicació de la fam no és una quimera. El món conta amb recursos suficients com per a poder assolir-lo. Només falta que els responsables polítics decideixin que acabar amb la fam ha de ser una prioritat. Amb motiu de la crisi financera els governs es van coordinar i, en qüestió de dies, van desemborsar milers i milers de milions d’euros per a rescatar als bancs en dificultats. No haurien de mostrar una petita part d’aquesta determinació per a salvar de la fam a mil milions de persones? El cost, a més, és xavalla comparat amb el que han dedicat al sector bancari. Estem demanant compromisos concrets i accions immediates. Tan urgents com el problema. Els països empobrits haurien d’impulsar programes socials dirigits a pal·liar la fam crònica. Alguns exemples a Brasil, Etiòpia o Índia mostren l’eficàcia d’aquests programes. Però a més han de protegir-se de la volatilitat dels mercats, dotant-se de reserves de grans bàsics, i haurien d’assegurar que les polítiques es dirigeixen preferentment als petits i mitjans camperols. No obstant això, la voluntat decidida dels països empobrits de lluitar contra la fam serà insuficient si no hi ha un compromís real dels països donants. Han d’assegurar el finançament addicional, predictible i estable necessari per a donar suport aquests programes. I de poc serviran les promeses si no s’estableixen mecanismes per a assegurar la transparència i una bona rendició de comptes dels oferiments fets. Però no és només una qüestió de diners, hi ha d’haver també una major transparència en el funcionament dels mercats. Per a assolir-lo, qualsevol acord que surti de Madrid, com la iniciativa per a crear una Aliança Global per a l’Agricultura i la Seguretat Alimentària, ha d’integrar i millorar el funcionament de les institucions de l’ONU, assegurant que els països en desenvolupament tindran almenys el mateix pes que els rics en l’establiment de polítiques sobre l’agricultura, i que la societat civil, especialment els camperols i camperoles pobres, són escoltats i poden influir en les decisions que afectaran a les seves vides. Des de Intermón Oxfam creiem que la reunió de Madrid no pot acabar en més promeses buides. La retòrica dels líders mundials no alimentarà a la família de Shaida. Intermón Oxfam
