Sant Cugat compta amb més de 900 persones vinculades a l’Oficina del Voluntariat i 145 entitats que hi col·laboren activament, una xifra que, des del 2013, ha permès que més de 1.286 santcugatencs hagin passat per aquest servei municipal ubicat a la Casa de Cultura. El 2024, últim any del qual es tenen dades oficials, s’hi van afegir 114 persones més -72 dones i 42 homes-, unes dades que, segons la regidora de Voluntariat, Núria Fernàndez, dibuixen una ciutat “immensa” pel compromís de la seva gent en el teixit solidari.
Coincidint amb el Dia Internacional del Voluntariat el magazín ‘Faves comptades’, ha reunit la regidora de Voluntariat, Núria Fernández, i tres voluntaris per fer una radiografia del paper d’aquest col·lectiu a la ciutat.
L’Oficina del Voluntariat actua com a pont entre les persones que volen fer voluntariat i les entitats que necessiten suport. “El que fem és encaixar la persona amb l’entitat”, ha explicat Fernàndez. Entre les demandes més freqüents hi ha l’acompanyament a persones vulnerables, la lluita contra la soledat de les persones grans i el voluntariat lingüístic. L’espai, a més, ofereix formació a les entitats en diversos àmbits, com la captació de fons, la comunicació, l’assessorament fiscal i darrerament també ha impulsat jornades de trobada entre associacions per generar sinergies.
La regidora ha explicat que la demanda més habitual és en l’àmbit social -acompanyament a persones vulnerables, amb diversitat funcional o afectades per malalties com l’Alzheimer-, però també creixen les peticions en l’àmbit lingüístic.
El testimoni dels voluntaris
Els testimonis dels participants han posat èmfasi en la motivació personal i la reciprocitat del voluntariat. Òscar Hernández, que es va incorporar fa dos anys a Protecció Civil perquè no volia reduir la seva activitat dràsticament després de jubilar-se, va decidir sumar-se al cos després de veure els efectes d’un incendi. Després d’aquests anys a l’associació destaca “la satisfacció d’ajudar l’altre” en situacions quotidianes d’emergència i assistència.
En Ramon Gòdia va decidir “passar a l’acció” i involucrar-se en el Voluntariat per la llengua després de veure una notícia que alertava del retrocés de l’ús del català. Per a ell, formar el paper de les parelles lingüístiques és clau per a la cohesió social i la creació de vincles amb persones nouvingudes que acaben d’arribar al país.
Qui té més experiència en el voluntariat és en Miquel Puigmartí, que fa 17 anys que és al rebost de Càritas. Puigmartí subratlla que “l’important no és repartir aliments sinó establir contacte” amb persones en risc d’exclusió i remarca el valor de les relacions humanes i la necessitat de fer visible la realitat de moltes persones que viuen en situacions límit.
Tots tres han coincidit que el voluntariat enriqueix tant qui rep com qui dona, i que reforça els llaços de l’una comunitat sovint marcada per l’individualisme. En aquest sentit, Fernández ha remarcat que “un poble no es mesura per la seva mida, sinó per la seva gent, i en aquest sentit Sant Cugat és immensa.”
