La supervivència dels homes es balla al ritme que marca ‘Free Fall’

freefall.jpg
-->
Enllaç copiat al clipboard
28/11/15 a les 06:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Cultura

El Teatre-Auditori s’ha convertit aquest divendres en el testimoni de la lluita dels humans per la supervivència amb l’espectacle de dansa ‘Free Fall’, de la companyia de Sharon Fridman. Amb una posada en escena sòbria i al ritme que marcava la música de Luis Miguel Cobo, els ballarins han teixit un espectacle on la col·lectivitat esdevé clau per aconseguir la pau enmig d’una realitat convulsa. Una vintena de santcugatencs ha participat d’aquest muntatge de ‘dansa de contacte’ que ha sacsejat l’equipament municipal.

‘La nostra supervivència és una qüestió vertical: aixecar-se després de caure constitueix un cicle infinit que es produeix cada dia’. Aquest és el leit motiv que vertebra l’espectacle ‘Free Fall’ (‘Caiguda Lliure’), una metàfora de les lluites internes de cada individu per sobreviure en un món que cerca la pau. El muntatge, ideat pel ballarí i coreògraf israelià Sharon Fridman, comença amb un grup d’individus corrent dalt de l’escenari sense un rumb concret i, a través de nusos impossibles i coreografies intenses, escenifica la lluita per tirar endavant. En aquesta lluita, com explica el mateix Fridman, la col·lectivitat esdevé imprescindible.

Declaracions

Sharon Fridman

El contacte per a mi és una metàfora al suport. És una proposta de generar una societat que creï un tipus de xarxa que suporti la caiguda d’un individu.

Una vintena de santcugatencs, entre ballarins professionals i amateurs, ha participat durant tres dies de sessions de treball amb la companyia i ha format part de la representació a Sant Cugat. Els participants s’han endinsat en el complex univers de la ‘dansa de contacte’, elaborant composicions grupals d’unió i separació de cossos. Es tracta d’un exercici que Fridman ha portat a diverses ciutats i que a cada lloc dóna un resultat diferent.

Declaracions

Sharon Fridman

En el moment que trepitjo l’espai i comença la comunicació entre les persones, em poso en un tipus de mar i construeixo des d’allà. Cada vegada les formes canvien. A cada lloc és molt diferent.

Sharon Fridman afirma que ‘viu la vida des del filtre de la dansa’ i aquest divendres ha comptat amb la complicitat del públic santcugatenc per aixecar la veu en favor d’un món on la col·lectivitat sostingui les caigudes lliures de cada individu.