A Sant Cugat del Vallès, la seguretat dels nostres fills hauria de ser una prioritat indiscutible. Però la polèmica sorgida entorn del desplaçament de la partida pressupostària destinada a retirar la teulada d’amiant de la caseta ubicada a prop de l’Escola Pública Pins del Vallès ha posat en evidència una preocupant manca de sensibilitat i d’urgència per part del govern municipal.
Les famílies de l’escola coneixen de la potencial perillositat d’aquesta situació: la teulada d’uralita, un material altament perillós per la salut, es troba en mal estat, amb algunes parts trencades i amb el risc que l’amiant pugui ser alliberat a l’ambient. El fet de tenir coneixement que aquesta caseta estigui situada a pocs metres dels espais on els nens juguen cada dia fa que, per nosaltres, la situació esdevingui prioritària. L’amiant, conegut pels seus greus efectes sobre la salut, pot desprendre partícules extremadament perilloses i les seves fibres es poden inhalar, provocant malalties respiratòries greus com l’asbestosi, el càncer de pulmó i el mesotelioma.
La inacció de les autoritats municipals és la responsable que els infants de l’Escola Pins del Vallès es vegin exposats de manera quotidiana a un perill real i, lògicament, el fet que el govern municipal hagi mogut aquesta partida pressupostària a altres projectes, com si es tractés d’una despesa prescindible, posa de manifest que des de l’oposició hem d’ajudar al Govern Municipal a rectificar. La retirada de la teulada d’amiant no és només una qüestió de millora estètica o de manteniment, sinó una acció imprescindible per garantir la salut pública i el benestar de la comunitat escolar. L’exposició a l’amiant, tot i ser un problema conegut, és una negligència que no es pot permetre, especialment quan afecta a infants i quan els responsables en som l’Administració Pública.
Demanem que, per sobre de raons burocràtiques o econòmiques, el Govern Municipal entengui que la seguretat i la salut de la infància no poden quedar subjectes a la negociació política o a la reordenació de recursos.
Sant Cugat hauria de ser també exemple de compromís amb els infants, no només en dies assenyalats i manifestos públics des d’un faristol, sinó rectificant quan ens equivoquem i prenent mesures urgents destinades a aquells aspectes que impacten directament en la qualitat de vida de les nostres famílies i veïns.
