En el darrer debat de política general del Parlament, Junts va entrar una proposta reclamant que el criteri per a l’atorgament dels habitatges de protecció oficial fos acreditar 10 anys d’empadronament, un concepte que vinculen amb l’arrelament al municipi en qüestió.
No és una proposta nova, ja fa temps que Junts intenta introduir aquesta modificació en la llei. Recordem que aquí, al nostre Ajuntament, ja va aprovar una moció en aquest mateix sentit amb el recolzament dels vots del PP i VOX. I al Parlament, val a dir-ho, també és va presentar una proposta molt similar per part d’Aliança Catalana, que també posava el focus en l’arrelament.
Però vincular empadronament amb arrelament com a criteri significatiu a l’hora d’accedir als habitatges protegits és un absurd i una trampa. Posarem un exemple.
Imaginem una persona que fa vint anys que viu a Sant Cugat, els seus fills van a una escola privada o concertada a Barcelona, compra per internet habitualment i els caps de setmana acostuma a marxar a la seva segona residència. No forma part de cap associació de la nostra ciutat. Els seus fills tenen edat d’emancipar-se i volen demanar un pis de protecció oficial, però no han establert cap vincle amb la ciutat. Quin és el seu arrelament?
Per contra, imaginem una altra persona que porta vivint tres anys a Sant Cugat. És secretària de l’AFA de la seva escola, ha apuntat als seus fills petits a alguna associació cultural o esportiva, compra habitualment al mercat municipal i les botigues locals i participa de les celebracions del seu barri. Aquest família té menys anys d’empadronament, sí, però podem dir que està menys arrelada?
Amb aquests hipotètics casos volem evidenciar que vincular empadronament amb arrelament és molt subjectiu i que serveix per introduir uns criteris discriminatoris no sempre confessables.
Nosaltres entenem que els habitatges de protecció oficial han de ser per a les persones que més ho necessiten. És per això que apostem per introduir criteris socioeconòmics en els barems per la concessió dels mateixos, i els anys d’empadronament poden ser un criteri a tenir en compte, és clar, però en cap cas l’únic i determinant.
En definitiva, no podem caure en la cursa que tenen determinats partits per veure qui és més de dretes i utilitzar el padró com a excusa. Amb les persones i els drets no s’hi juga.
Francesc Osan, secretari de Política Municipal d’ERC Sant Cugat i de la Federació del Vallès Occidental
