Escola Nova 21 (EN21) va ser una aliança de centres educatius amb l’objectiu de possibilitar un canvi de paradigma educatiu que va durar tres anys. Un canvi que permetés que qualsevol infant pogués gaudir d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants per tal de desenvolupar un projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar. L’Escola Thau de Sant Cugat és un dels centres que el departament d’Ensenyament va nomenar centre impulsor del programa, i un dels 12 de Sant Cugat que hi van formar part.
Objectius de L’EN21
L’EN21 es va desenvolupar entre el 2016 i el 2019, va néixer amb tres grans objectius. En primer lloc, actualitzar el concepte d’educació de qualitat, vinculant-lo a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, i transmetent la urgència i la importància de la necessitat de la transformació educativa. En segon lloc, l’EN21 pretenia posar en marxa accions de transformació educativa d’un ampli nombre de centres educatius de la mà dels centres impulsors, aquells que ja estaven treballant en aquesta transformació, com és el cas del Thau. Finalment, l’últim objectiu era posar en valor el treball de les escoles i docents que estaven duent a terme aquesta actualització del sistema educatiu, així com desenvolupar cooperativament procediments i eines que fessin possible la transformació de totes les escoles i instituts.
L’experiència de l’Escola Thau
La directora de l’Escola Thau, Mònica Santamaría, explica que gràcies a la seva participació en el programa, han incorporat noves metodologies al centre. “Abans ens centràvem més en el treball sistèmic i ara, amb l’ampliació del ventall de metodologies, podem atendre millor la diversitat”, comenta. 
Mònica Santamaría i Mònica Cusó, de l’equip directiu del Thau / Foto: Cugat Mèdia
La directora de primària del centre, Mònica Cusó, assegura que aquesta evolució va ser més fàcil gràcies al suport de l’EN21 que, segons diu, “ens va ajudar a sistematitzar alguns protocols que ens van permetre reflexionar”. Durant el procés, també hi va haver molta comunicació entre escoles i, precisament aquest intercanvi de coneixement, va permetre als centres adonar-se dels seus punts dèbils, aquells aspectes que havien de millorar, però també dels seus punts forts, allò en què destacaven. L’equip impulsor del Thau es va centrar a definir com un perfil d’alumne, és a dir, com voldrien que sortissin els joves en acabar l’escolaritat, tant a nivell de coneixements i de competències, com a nivell social. “El nostre projecte, per una banda, busca l’excel·lència acadèmica del nostre alumnat, però sobretot, on més posem la mirada és en el treball dels valors. Volem persones compromeses amb elles mateixes, amb el seu entorn proper, i amb la societat en general”, explica la directora. Amb aquest perfil d’alumne en ment, l’equip docent va poder reflexionar i analitzar quin tipus d’afinitats, metodologies i estratègies havien d’aplicar.
Exemples de metodologies educatives
Algunes de les metodologies que estan més presents a les aules dels centres que van formar part de l’EN21 són aquestes:
Continuïtat del programa EN21
Amb tot, Santamaría no té cap dubte que participar en el programa d’EN21 ha valgut molt la pena i que “ha estat molt positiu”. Segons diu, és una experiència que els ha obert una porta a la importància de l’aprenentatge constant i que, en l’àmbit català, té continuïtat amb el PACTE o Programa d’Acceleració a la Transformació Educativa. Aquesta iniciativa té la finalitat de proporcionar als centres participants, entre els quals, el Thau, els recursos i les eines necessàries per impulsar la transformació del centre a través de l’actualització del projecte educatiu. Un altre dels objectius del projecte PACTE és empoderar els centres com a motors de canvi per aconseguir una ciutadania crítica i solidària que vetlli per una convivència pacífica, responsable i conscient, capaç d’adaptar-se als reptes del segle XXI.
