La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) prepara la seva primera gran revisió urbanística en gairebé mig segle. El nou Pla Director Urbanístic (PDU) vol deixar enrere un model concebut als anys 70 i adaptar el recinte universitari a les necessitats de les pròximes dècades. La transformació passa per créixer sense ocupar més terreny, preservar l’entorn natural de Collserola i millorar les connexions amb els municipis del voltant, principalment Badia, Cerdanyola (Bellaterra) i Sant Cugat.
El vicerector de Campus i Sostenibilitat de la UAB, Xavier Gabarrell, ha explicat a Cugat Mèdia que l’evolució urbanística de municipis com Sant Cugat i Cerdanyola fa necessari repensar un campus que encara es regeix, en bona part, per un planejament amb més de 50 anys d’antiguitat.
Créixer cap amunt per preservar el verd
Un dels principals canvis serà la manera de créixer. La UAB no preveu ampliar la superfície del campus, que ocupa unes 260 hectàrees, sinó aprofitar millor l’espai ja disponible i fer-ho “en vertical”. Segons Gabarrell, encara queda més d’una tercera part de la capacitat per edificar.
Aquesta aposta per la densificació té també un objectiu ambiental: preservar el màxim possible els espais naturals del campus. La universitat vol protegir la massa forestal i els corredors biològics que connecten el recinte amb l’entorn. En aquest sentit, Gabarrell defensa que la protecció del verd ha de ser un objectiu compartit amb els municipis veïns.
Un campus pensat per al 2050
El nou planejament no està concebut només per resoldre les necessitats actuals. La UAB treballa amb una perspectiva de 20, 30 i fins a 40 anys, amb la mirada posada en com haurà de ser el campus el 2040 i el 2050.
Per definir-lo, la universitat ha iniciat un procés participatiu “massiu”, que s’intensificarà a partir de setembre i que vol implicar no només la comunitat universitària, sinó també institucions, centres de recerca, entitats i associacions dels municipis de l’entorn.
La previsió és completar la tramitació del nou Pla Director Urbanístic a finals del 2028, després de les fases de redacció, participació, exposició pública i aprovació per part de la Generalitat.
Trencar l’aïllament amb Sant Cugat
L’altre gran repte és millorar la connexió del campus amb el territori. La UAB considera que la seva ubicació, envoltada d’infraestructures ferroviàries i viàries, ha acabat generant una barrera amb els nuclis urbans més propers.
“Ens trobem encaixonats entre vies de tren i autopistes”, explica Gabarrell, que admet que actualment “a vegades sembla que estiguem aïllats”. El nou planejament vol augmentar la permeabilitat del campus i potenciar especialment el transport col·lectiu per facilitar la connexió amb Sant Cugat, Cerdanyola i Badia.
La voluntat, però, va més enllà de la mobilitat. La UAB també vol reforçar els fluxos de coneixement, activitat i relacions amb el territori. El nou model podria obrir noves oportunitats de col·laboració amb Sant Cugat en àmbits com la recerca, la innovació, l’activitat empresarial o la relació amb la comunitat universitària.
