La vaga de mestres que ha sacsejat Sant Cugat del Vallès ha posat sobre la taula una realitat dolorosa que ningú pot continuar ignorant: l’escassetat de recursos per a l’atenció a la diversitat i la necessitat urgent de millorar els suports per a l’escola inclusiva. Però, al mateix temps, hi ha una petició que cada vegada es fa més evident: la creació d’una escola d’educació especial a Sant Cugat. I aquest clam, lluny de ser una qüestió secundària, és una necessitat fonamental per a moltes famílies i alumnes amb discapacitat.
Justament quan la Direcció General d’Escola Inclusiva assegura que no hi ha cap problema en les aules, la realitat dels mestres i les famílies és ben diferent. La manca de recursos específics, com les Siei’s (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva), només està agreujant la situació. No només no s’atenen adequadament les necessitats dels alumnes amb discapacitat, sinó que també es posa en perill la qualitat educativa de tots els altres alumnes. El que es necessita no és només una millora de l’educació inclusiva, sinó també la creació d’un entorn específic on aquells alumnes amb necessitats educatives especials més complexes puguin rebre l’atenció que realment necessiten.
En un municipi com Sant Cugat, amb un creixement demogràfic constant i una comunitat educativa cada cop més diversa, la falta d’una escola d’educació especial és una greu carència que afecta moltes famílies. Aquestes famílies veuen com els seus fills, que tenen necessitats específiques, es veuen obligats a desplaçar-se a altres localitats per rebre l’educació adequada. En molts casos, això suposa un gran sacrifici econòmic i logístic, a més de les dificultats emocionals per a l’alumne i la seva família. La creació d’una escola d’educació especial a Sant Cugat no és un luxe, sinó una necessitat per a garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els nens i nenes.
Sra. Directora General d’Escola Inclusiva de la Generalitat, no es tracta només de millorar els recursos per a l’escola inclusiva, sinó també de garantir que tots els alumnes amb discapacitat puguin accedir a l’educació que necessiten en condicions dignes i adequades. L’educació especial i l’escola inclusiva no són incompatibles; al contrari, es complementen. L’escola inclusiva és fonamental per a aquells alumnes que poden integrar-se a l’aula ordinària amb els suports necessaris. Però, per aquells que tenen necessitats educatives més complexes, l’escola d’educació especial és la millor opció per garantir el seu desenvolupament integral.
Els mestres i les famílies han estat molt clars en les seves demandes: l’educació inclusiva només serà real si hi ha prou recursos per atendre les necessitats de tots els alumnes. Això inclou la creació d’infraestructures adequades i la posada en marxa d’un pla que garanteixi que tots els alumnes, incloent-hi aquells amb discapacitats severes, tinguin accés a una educació de qualitat.
Les escoles d’educació especial no són una alternativa a l’escola inclusiva, sinó una part essencial d’un sistema educatiu que respecti les diferències i garanteixi el dret d’educació a tots els nens i nenes, independentment de les seves capacitats.
Això és el que moltes famílies i mestres estan demanant amb vehemència, i aquest clam no pot seguir sent ignorat. Sra. Tarapiella, la inclusió ha de ser real, no només una paraula buida. Si volem una societat realment inclusiva, hem de garantir que tots els alumnes, siguin quines siguin les seves necessitats, tinguin accés a una educació de qualitat. I això, inclou garantir l’existència d’una escola d’educació especial a la nostra ciutat. El “Govern de tothom” no escolta, sembla ser que no ho és.
En resum, la petició és clara i urgent: es necessita una millora en els recursos per a l’escola, sigui quina sigui la seva tipologia, per tal que els educadors puguin desenvolupar la seva tasca en condicions i, com diu un dels lemes de la manifestació: hem de cuidar als cuidadors.
Ferran Felius és Comissionat per a les Persones amb Discapacitat
