Cada dia em bufeteigen l’ànima algunes pàgines del diari quan llegint a l’esmorzar m’assalten notícies com…
… Un home crema viva la seva companya sentimental per gelosia, imatges de kenians amb grans ganivets sagnants al costat de fileres de cadàvers mutilats, matances per pertànyer a ètnies diferents, un conductor que mata un jove ciclista amb el cotxe i demanda els seus pares pels danys causats al seu vehicle… Efectivament l’ésser humà pot arribar a l’infinit amb la seva crueltat, pot perdre tota consciència moral i ètica i produir el mal més vil, més terrible i més brut. Però, l’ésser humà també és capaç d’arribar a l’infinit en la seva bondat, pot prendre total consciència moral i ètica i curar, reconfortar i salvar. A Luís Montes, un metge de l’hospital madrileny Severo Ochoa, els jutges l’acaben de declarar innocent, però ja l’hi han trencat la seva vida, és a dir, la seva feina. Aquest home s’esforçava aplicant mitjans als malalts terminals per que no patissin més del necessari, d’apaivagant-los el dolor quan arriba l’ocàs. I els que tracten les dones que avorten de delinqüents, els fatxendes ancestrals i ruins inquisidors que com manades de gossos rabiosos l’acusaven i el cridaven ‘assasí’, no demanaran perdó ni rectificaran. Continuaran impunement la seva particular cacera de bruixes de sempre. Una dosi més al pot de la vilesa humana. PACO MINUESA (03/02/08) Il.lustrador
