La santcugatenca Carmen Lacasa Díaz ha fet el salt a la novel·la amb ‘El hilo de la vida’, una obra ambientada a principis del segle XX que posa el focus en la vocació, les decisions vitals i la recerca d’una vida amb sentit. Doctora en Farmàcia i amb més de 40 anys de trajectòria en l’àmbit sanitari, Lacasa assegura que escriure ha estat sempre la seva “segona vocació”, un camí que ha reprès amb força després de la jubilació.
Tot i que ja havia publicat anteriorment el llibre de relats ‘Huellas indelebles’, aquest és el seu primer treball de narrativa llarga. L’autora s’ha format en escriptura a l’Ateneu de Sant Cugat i a l’Ateneu Barcelonès, un procés que, explica, li ha permès fer el pas cap a una escriptura “més treballada” i afrontar el repte de la novel·la.
La història neix, en part, de la figura del seu avi matern, metge militar, a qui pràcticament no va conèixer però que ha estat present a través dels records familiars. Escriure aquesta obra, diu, ha estat “una manera d’apropar-m’hi”. A partir d’aquesta base real, Lacasa construeix un relat ficcionat que segueix el recorregut d’un jove amb una clara vocació mèdica que ha de fer front a les expectatives del seu entorn.
“La vocació pot ser una lluita”, afirma l’autora, que reconeix que aquesta tensió també ha format part de la seva pròpia experiència. De fet, admet que hauria volgut dedicar-se a un altre àmbit, però que va acabar optant per la farmàcia influïda pel seu entorn. “A vegades no era possible triar”, recorda, tot i que defensa que la vida “és multidisciplinar” i que les decisions es poden reinterpretar amb el pas del temps.
La novel·la també reflecteix la complexitat de la vida a través de les renúncies, els amors i les pèrdues, així com el paper de la família, que pot ser alhora refugi i càrrega. En aquest sentit, Lacasa posa especial èmfasi en la mirada femenina i en el pes que han assumit moltes dones de la seva generació. “Hem hagut de fer de tot: dins i fora de casa”, apunta, reivindicant també el paper de figures que es van avançar al seu temps, com la seva mare.
Una part important del llibre transcorre a Guinea Equatorial, un escenari que l’autora va descobrir durant el procés d’escriptura i que li va exigir una extensa recerca històrica i documental. Durant tres anys, Lacasa es va endinsar en arxius militars, bibliografia especialitzada i testimonis per reconstruir el context colonial i les condicions de vida de l’època. “M’ha apassionat investigar i entendre aquella realitat”, explica.
Més enllà de la trama, ‘El hilo de la vida’ està travessat per una mirada vital molt marcada per la voluntat d’ajudar els altres, un valor que també ha guiat la trajectòria personal de l’autora. “Viure amb sentit és ajudar els altres”, defensa. En aquest sentit, destaca experiències personals com la docència a persones migrants o refugiades, que considera una manera de retornar a la societat el que ella ha rebut.
Amb aquesta primera novel·la, Lacasa busca oferir una lectura que permeti desconnectar sense renunciar a la reflexió. “Hi ha moltes coses negatives al món i jo volia escriure alguna cosa que aportés bondat”, explica. Després d’aquest primer pas, no descarta continuar escrivint, tot i que assegura que ara es troba en un moment de pausa personal.
