Una cinquantena de vaixells conformen la Flotilla Global Sumud, que travessa el Mediterrani per portar ajuda humanitària a Gaza. Una sortida mediàtica des del port de Barcelona, una tornada precipitada per les inclemències del mar i l’atac de drons d’Israel han estat alguns dels titulars que han acompanyat aquesta missió. Els vaixells són la cara visible, però hi ha una xarxa de persones que els presten suport des de terra, una “flotilla invisible“, de la qual hi participen alguns santcugatencs, tal com va avançar Televisió de Sant Cugat. És el cas de Carolina Soto i el Pimo, una parella de Sant Cugat que col·labora amb la flotilla des de Tunísia.
Barcelona
“Tot va començar al port del Fòrum, quan vam anar a donar un cop de mà amb el que fes falta”, explica Soto a Cugat Mèdia a través d’un àudio de Whatsapp. La comunicació no és tan àgil com seria desitjable, ja que la connexió a internet no és òptima. Durant una setmana, Carolina; la seva parella, el Pimo; i dos santcugatencs més van treballar a Barcelona per dotar els vaixells de les peces que necessitessin: “Allà ja vam començar a conèixer gent, a crear vincles molt bonics amb part dels que anirien cap a la Franja de Gaza”.
Després que la Flotilla de la Llibertat marxés, van contactar de nou amb Carolina i el Pimo per si volien seguir ajudant, però ara des de la capital de Tunísia, Tunis, on molts vaixells fan parada. “I d’un dia per a l’altre, vam anar cap allà”, relata Soto. La santcugatenca explica que va batejar aquest grup de treball de terra com la “flotilla invisible”.
Tunísia
A Tunis, el Pimo es cuida d’aconseguir peces de recanvi i eines per als vaixells. Per la seva banda, Carolina vetlla per unificar llistes de subministrament com aigua i menjar i aconseguir-ho. La següent para dels vaixells, encara a Tunísia, és Bizerta. “Allà va venir una de les parts més dures de la feina, perquè el temps corre en contra”. De fet, cada dia que passa la situació a Gaza és més crítica, amb més de 67.000 persones assassinades.
Carolina s’ha trobat dificultats per trobar els queviures que els vaixells necessiten: “Trobar peces és molt complicat perquè no estàs al país i perquè, especialment a Bizerta, no tenen el material que necessiten la majoria dels vaixells”. I a partir d’aquí, “molt, molt patiment”. “Vam estar treballant 12, 14, 16 hores diàries sense parar, dormint damunt dels vaixells, i compartint espais amb gent maquíssima”, relata la santcugatenca.
També és tota una odissea aconseguir quelcom tan bàsic com aigua. “Hi ha vaixells, com el Sirius, que és molt gran, i que de sobte necessiten entre 600 i 700 litres d’aigua potable, i òbviament això no ho pots comprar en una botigueta local ni en un supermercat”, explica Carolina. Per resoldre aquesta situació, va aconseguir a través d’una noia local el contacte d’un proveïdor.
“Els àngels de Barcelona”
“La veritat és que va haver-hi moments en què em va agafar una mica de plorera, de tenir por de fallar a tota la gent que compta amb tu”, se sincera Soto. Ara bé, l’agraïment dels activistes que formen part de la flotilla compensa: “La gent està superagraïda amb nosaltres, hi havia qui ens deia “els àngels de Barcelona”.
Per a Carolina, tot plegat és “molt dur, molt bonic i molt boig“: “És una experiència molt significativa que t’ajuda a veure el conflicte de Gaza”. “Tenim moltes microhistòries que potser més endavant tindrem temps d’explicar”, relata.
