El Teatre-Auditori Emma Vilarasau Sant Cugat es troba en un punt d’inflexió. Nou nom, nova direcció amb Maria Farriol i un Pla Estratègic de Renovació i Innovació per afrontar el futur. La nova etapa també ve marcada per la jubilació de Gerald Fannon, programador de l’equipament municipal durant gairebé tres dècades. Molt ha plogut des que aquest anglès d’origen irlandès va trepitjar el teatre santcugatenc, llavors sota la direcció de Tom Seix. 1.800 espectacles escriuen la trajectòria de Fannon que, des del primer dia, va marcar-se l’objectiu de confeccionar una programació per a tots els públics. A l’espera de saber qui el substituirà, aquest veí de la Floresta marxa d’un teatre que és referent a Catalunya amb un nivell d’ocupació del 84%.
De professor d’anglès, al Teatre-Auditori de Sant Cugat
Era el 1996 quan Gerald-Patrick Fannon iniciava el camí com a programador del Teatre-Auditori, on també assumiria la responsabilitat de cap de Relacions Externes. Tancava la carpeta de professor al British Center de Sant Cugat, i després als Jesuïtes de Sant Ignasi, per explotar la passió per la cultura i les arts escèniques. Omplir el Teatre-Auditori dels 90 era tot un desafiament per a Fannon, que recorda la companyia Carmen Cortés, com la primera artista que va programar. La ciutat tenia 47.000 habitants i l’equipament municipal va esdevenir ràpidament exemple d’altres teatres com el Kursaal de Manresa o La Faràndula de Sabadell.
“La cultura, la lectura, la música… És el que em fa vibrar, em fa viure… Quan programo intento això també, que la gent vibri”, diu Fannon. L’aventura va començar amb Tom Seix, i després la seva germana Àngels, a la direcció del Teatre-Auditori. Va ser amb Pep Tugues, però, amb qui va rubricar l’etapa de creixement i consolidació de l’equipament. Concerts mítics com els de Rosana i Manolo García i fenòmens com el Mago Pop i el musical “Mamma Mia!” teixien una simfonia d'”entrades exhaurides”.
La connexió amb els artistes
“Res és impossible” era el lema de Tugues i Fannon. El primer té clar que el segon “ha contribuït a dotar el teatre d’una identitat perquè l’equipament ha crescut amb la ciutat”, tot plegat amb una oferta que ha aspirat “a programar propostes d’alt nivell”. És de la mateixa opinió l’actual directora del Teatre-Auditori, Maria Farriol: “És un dels neguits que tinc, que algú sigui capaç de substituir la feina que ha fet el Gerald, no només a àmbit professional, sinó a àmbit humà”.
La ràpida connexió que Fannon establia amb artistes i companyies és el denominador comú que Farriol i Tugues posen sobre la taula. També ho destaca Eduard Jener que, com a crític d’arts escèniques, ha viscut l’evolució tant del teatre santcugatenc com del mateix Fannon. Jener posa en relleu “la versatilitat, l’empatia i la capacitat de treball” de l’anglès i afegeix que “un perfil com el de Gerald és molt difícil de trobar”.
La quota local del teatre
Tenir més presència a la programació del Teatre-Auditori sempre ha estat una demanda de les entitats locals. Jener recorda que una producció santcugatenca, “Històries de Sant Cugat”, va ser l’espectacle inaugural de l’equipament. “Que el teatre compartís programació o que hi hagués activitats d’artistes locals era la idea” -apunta Jener- “però omplir aquest teatre costa molt, hi ha un cost important en aquest sentit”. Preguntat sobre això, Fannon situa el projecte de l’espai de creació del teatre com “una bona fórmula per fer col·laboracions amb les entitats locals”. L’exprogramador també afegeix que també ha treballat una presència estable d’espectacles en català i una programació amb preus assequibles.
Fannon va posar posa punt final a l’etapa del Teatre-Auditori a finals de desembre. Ara és moment, diu, de viatjar, escriure poesia i una obra de teatre. I també de gaudir de la programació de l’equipament fins al maig, l’última dissenyada per ell. El darrer espectacle que portarà el seu segell serà “Sonoma” de la companyia de dansa de Barcelona La Veronal.
