Ver esta publicación en Instagram
Vas estudiar Biologia, però tenies clar a què et volies dedicar?
No, no ho tenia clar. M’agradava la natura, en general, i vaig començar sense res preconcebut. És veritat que m’agradaven les plantes, la botànica estava dins la meva àrea d’interès. Jo de petita vivia a Montcada, anàvem a bosc amb el meu pare i recordo que m’agradava molt, m’interessava la muntanya. A la micologia m’hi vaig acabar especialitzant gràcies a un dels professors que vaig tenir a la universitat, en Josep Girbal, que hi tenia molta afició, i amb qui fèiem moltes sortides de camp acompanyats de gent que en sabia moltíssim. Va ser ell qui m’hi va introduir i qui em va acompanyar en tot aquest camí.
Recordes la primera experiència que vas tenir amb els fongs?
Va ser de petita, quan anava a buscar bolets molt d’hora, que encara era fosc. Bàsicament, devia recollir només rovellons, perquè el meu pare només en recollia d’aquests i poca cosa més. No sabia ni que existien els ceps. Amb la família sortíem a buscar bolets de tant en tant, i ho gaudia moltíssim, però tampoc teníem una tradició boletaire molt exagerada.
Dins el camp dels fongs, encara t’has especialitzat més: t’has centrat a estudiar com aquests afecten la salut.
La Societat Catalana de Salut Ambiental (SOCSA) es va crear fa tres anys, el 2022. És una societat mèdica que, a més a més, venia d’un grup de treball de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), on jo n’era la micòloga, per posar una mica de llum sobre tots aquests efectes que tenen els fongs cap a la salut. Per exemple, no és bo tenir fongs a casa. Les floridures ens poden produir problemes d’al·lèrgia, però també de toxicitat. També convivim amb uns aliments contaminats amb micotoxines, que són unes toxines químiques produïdes per fongs d’origen fúngic. Això, evidentment, està regulat i controlat, però hi ha una convivència general amb aquests fongs que molta gent desconeix. L’altre dia em va arribar una imatge d’algú que, amb un pinzell, es pintava els ulls amb una floridura que sortia a sobre d’una llimona o d’una taronja. Em vaig esgarrifar.
Com hem d’actuar, per exemple, si ens trobem fongs en els aliments?
Bàsicament, els hem de rebutjar. Si l’aliment és dur i el fong està localitzat, com per exemple, una poma, doncs tallem el tros de poma i el llencem. Si l’aliment és més líquid o més viscós, aleshores caldria rebutjar-lo tot en general. Les micotoxines serien unes toxines generades per fongs filamentosos, és a dir, per floridures. Cal mantenir lluny les floridures, llevat, per exemple, quan ens mengem un formatge rocafort o un camembert, que tenen aquests fongs que ja són controlats i no produeixen aquestes micotoxines.
Coneixem prou aquest món dels fongs, des del punt de vista científic o encara hi ha moltes coses a estudiar?
Hi ha moltes coses per estudiar. Es calcula que, al món, hi ha uns 5 milions d’espècies de fongs, de les quals ara mateix en coneixem unes 130.000. Imaginem-nos quina quantitat d’espècies d’aquest regne encara no es coneixen. Hi ha feina per anys.
Com a ciutadans, quins coneixements creus que tenim en el nostre dia a dia?
Jo crec que, ara mateix, tenim un excés d’informació en general de tot. És veritat que, potser, de la natura no en tenim tanta, i els fongs són bastant desconeguts, perquè són aquests organismes estranys que es poden estudiar des d’un laboratori o bé trobar-los en el bosc i que hi hagi una cultura tradicional o popular associada, com el consum de bolets. No sabem ni com surten ni per què surten. Ens pensem que són més semblants a les plantes quan, en realitat, s’assemblen més als animals… o sigui, tenim un desconeixement bastant gran dels fongs.
Imagino que és per això que també t’ha interessat fer divulgació sobre aquest tema, no?
Sí, a mi el tema de la divulgació m’agrada i em motiva moltíssim. Imparteixo cursos extracurriculars d’introducció a la micologia a la Universitat de Barcelona des de fa uns tres o quatre anys. També, aquest any, he començat una altra formació que es diu ‘Passejades per conèixer la flora i la “funga” de Catalunya’, perquè és veritat que tenim una desconnexió de la natura, i poder fer una passejada per observar i poder gaudir d’aquests petits tresors que ens regala cada dia és un plaer i, et diria que també una necessitat. Necessitem connectar amb coses boniques, que tenen molt per desenvolupar al darrere, que ens poden picar la curiositat i que ens poden fer entrar en un altre món.
Has estat presidenta i, actualment, ets vicepresidenta de la Societat Catalana de Micologia. Quina tasca desenvolupa aquesta entitat?
Bàsicament, vetlla per la conservació i pel coneixement dels fongs a casa nostra, i també per divulgar, per explicar les espècies comestibles, les no comestibles… Actualment, tenim diversos projectes: fem col·laboracions amb l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), en les quals nosaltres rebem identificacions que ens fan, que ens poden fer des dels mateixos inspectors que tenen algun dubte respecte a les espècies o des de qualsevol persona que s’adreça a ells i ens demana una identificació concreta. També publiquem cada any una revista científica, la ‘Revista Catalana de Micologia’, i també publiquem les fitxes dels Bolets de Catalunya, que és una col·lecció on cada any es presenten 50 espècies que podem trobar al nostre país i que estan en un format d’imatge i després, al darrere, hi ha una descripció. És una publicació col·laborativa on diferents micòlegs ens envien propostes de bolets amb imatges, es fa la tria d’espècies i es generen els textos descriptius.
També tens un projecte amb el qual estàs molt il·lusionada i que té a veure amb els més petits.
El projecte es diu Aterra’t. La nostra idea és aconseguir que els nostres infants o adolescents d’entre 10 i 14 anys entenguin, d’una manera més vivencial, de quina manera els factors ambientals ens afecten a la salut. Per què no és bo, per exemple, tenir el mòbil engegat al costat de la tauleta de nit a l’hora de dormir, o per què no és bo d’utilitzar cosmètics quan s’és un nen o nena. I tot això ho fem en un marc d’acció que a mi em sembla molt interessant, que és l’habitació de cada nen i cada nena. O sigui, què podem fer? Comença per la teva habitació i arreglaràs el planeta, una miqueta amb les coses que tenim, amb les coses que fem. Només amb això ja podem fer uns canvis d’hàbits que són els que ens agradaria implementar.
Amb tantes ocupacions i tanta feina, com desconnectes, com carregues piles?
Desconnecto amb molta facilitat perquè tinc la sort de tenir un petit jardí on tinc unes menjadores, on amb les meves filles mirem els ocells que ens venen. La desconnexió, en el fons, és trobar aquella gràcia en qualsevol espai, i la natura sempre ens en regala un gran ventall. També desconnecto molt passejant, escoltant les meves filles, compartint amb els amics i les amigues… tinc la sort de tenir recursos que fan que trobi moments de molt benestar.
I Sant Cugat, amb l’entorn natural que hi ha, això també t’ajuda, no?
És una ciutat força verda, Sant Cugat, i a més està oberta a la muntanya, a la natura. Té diferents vies de connexió de fàcil accés, camins, la tradició de Sant Medir… i això és una sort que no totes les ciutats tenen. Això també porta implícit un requisit econòmic més exigent, que no hauria de ser així, però des d’un punt de vista de natura és una ciutat interessant per viure.
Ja que estem en temporada de bolets, creus que pots donar algun consell a qui li agrada anar al bosc a collir-los?
És una activitat de contacte amb la natura que penso que val la pena aprofitar, especialment després dels anys que hem patit de sequera extrema, en els quals anar al bosc era complicat perquè es notava el dèficit hídric. Ara fa un parell d’anys que han tornat les pluges i el bosc està més recuperat, i per tant convido que la gent hi vagi. Per fer-ho amb seguretat, un consell és, bàsicament, agafar només les espècies que coneixem. Sempre ho podem consultar amb entitats com la Societat Catalana de Micologia, però no ens aventurem a menjar bolets dels quals no n’estem segurs. Cada vegada que anem al bosc ens pensem que si deixem un bolet sencer ens estem perdent una menja excelsa, però cal anar amb precaució. I en cas que tinguem curiositat o que sentim aquesta crida per estudiar una espècie o per conèixer-la amb més profunditat, la podem agafar, però sempre descalçant-la. No tallem, perquè sinó, no veiem característiques que, a vegades, poden estar amagades en el peu. Amb les guies que hi ha avui dia, o a través de recerques per Internet, podem arribar a conèixer una mica més aquella espècie en concret.
Tens algun bolet preferit?
Doncs sí, en tinc diversos. Des d’un punt de vista gastronòmic, el que més m’agrada és el cep, perquè és un bolet que m’encanta i que, a més, es pot assecar. Quan l’agafes és un bolet molsut, no és com un camagroc, que n’has d’agafar 50.000 per fer alguna cosa. I des d’un punt de vista més estètic, m’agrada molt un bolet que es diu bolet de porcellana, ‘oudemansiella mucida’, que és un bolet molt brillant, que creix amb la fusta, molt lluent i transparent, amb un anellet molt bonic. Els pots trobar en boscos que són una mica màgics, boscos madurs. És un bolet que m’agrada bastant, també.
