La societat civil de Catalunya la componen les associacions empresarials, culturals, esportives, lúdiques.. Les associacions o clubs tenen despeses que malden per sufragar-se amb les quotes dels socis. Si s’han embrancat en un nou edifici necessiten més socis i fan campanya per recaptar més quotes mensuals.
Si, per contra, les instal·lacions han quedat petites pel nombre de socis que les gaudeixen, procuren restringir el número de socis, apujant la quota d’entrada amb la finalitat que els socis que ja hi pertanyen pugin seguir utilitzant de forma raonable les instal·lacions que han pagat i mantingut en el temps que han estat socis, ampliant les instal·lacions per donar cabuda als nous. Tot i admetent que a la problemàtica de la immigració hi ha un munt d’aspectes a considerar i, per tant, és difícil de resoldre, crec que la primera preocupació d’un bon alcalde ha de ser que els seus conciutadans convisquin en el seu poble, el millor possible, d’acord amb les seves infraestructura: escoles, instal·lacions esportives, circulació, urbanisme, parcs… Crec que no es pot blasmar l’alcalde que vol ordenar el creixement del seu municipi. Ben al contrari, caldria passar la responsabilitat a qui deixa entrar més immigrants del compte, i centrifugant el problema a institucions menys potents, i sense finançar les ampliacions necessàries de despesa pública, per mantenir el nivell dels ciutadans. Aquest determini de l’alcalde de Vic de no empadronar els immigrants sense papers, pot ser defensiu però no és xenòfob, en absolut. Un altre tema és que alguns clubs d’elit i exclusius, per admetre els nous socis, qüestionen el seu origen, vetant o no la seva admissió amb boles negres dins d’un sac anònim. Això si que és xenofòbia. PASQUAL D’OSSÓ és extinent d’alcalde de CiU
