El tinent d’alcaldia d’Economia, Carles Brugarolas, ho té clar: “La recuperació total de les arques municipals va per llarg”. Tot i haver-se deslliurat al març de la tutela econòmica de la Generalitat i haver assolit un superàvit de 2 milions, l’Ajuntament encara afronta un “camí d’anys” per a un equilibri financer total després del dèficit de 22 milions heretat pel tripartit d’esquerres. No obstant això, Brugarolas es mostra convençut que la proposta de comptes que el govern porta a aprovació aquest dilluns és la millor, donades les circumstàncies: “Revertim la situació sense augmentar la pressió fiscal i reforçant les àrees més sensibles (drets socials, educació i mobilitat)”. La fórmula Brugarolas de “fer més amb menys” es repeteix de nou al pressupost 2026: els comptes passen del 175 als 172 milions i la inversió cau un 29,4%.
6 milions i mig menys d’inversió
Les inversions d’enguany seran de 15,6 milions procedents de les transferències de capital (transferències de fons a altres organismes com l’EMD de Valldoreix) amb 3,2 milions, i les inversions directes (creació o adquisició d’infraestructures) amb 12,4 milions. Brugarolas admet que la reducció del paquet global d’inversions, sobretot de les inversions tangibles, és remarcable, però també relativa. I això és perquè a la previsió inicial d’aquests 12 milions poden sumar-se 17 més -dada orientativa- en funció de com es liquidin el pressupost de 2025.
No obstant això, el tinent d’alcaldia no es vol picar els dits i marca una casella de sortida “prudent” en inversions, igual que si parlem de la capacitat d’endeutament. Així, sosté Brugarolas, s’avança cap a un pressupost més “quadrat” que arrencaria sense dèficit.
Més diners en habitatge i aposta per esports
La partida per a polítiques d’habitatge públic s’incrementa i supera els 3 milions d’euros per accelerar les promocions previstes. Una actuació destacada és la reforma dels pisos de l’edifici de Correus, a la plaça de Can Quitèria, per destinar-los a emergència social amb una previsió inicial de 48.000 euros, ampliable a 300.000 en funció de l’execució final de 2025.
Del llistat d’inversions, Brugarolas destaca la posada en marxa de dos equipaments llargament esperats, el Teatre de La Unió i la primera fase del complex aquàtic de Mira-sol, i la compra del CPA, si s’arriba a un acord amb la propietat per 1,7 milions i els romanents ho possibiliten.
Segons la documentació facilitada fins ara per l’Ajuntament, en esports hi ha prevista una inversió directa inicial que supera el milió d’euros. Trobem la inclusió de l’ascensor al PAV1 (683.590 euros), la reforma dels vestuaris del PAV2 (14.493 euros), la reparació de les pistes d’hoquei de Sant Francesc (176.551 euros), millora del paviment de la pista descoberta d’hoquei del Jaume Tubau (80.000 euros) i cistelles de bàsquet i porteries de futbol als parcs (52.902 euros). En cas que s’ampliïn les inversions amb romanents de 2025 es podrien assolir diners per la coberta de Can Magí (226.772 euros) i millorar de l’accessibilitat de la ZEM de la Guinardera (249.439 euros).
El pressupost baixa, la taxa de residus puja
El tinent d’alcaldia d’Economia reitera que el govern de Junts i ERC no augmenta la pressió fiscal, malgrat l’actualització de l’IBI i l’increment de la controvertida taxa de residus. Per a Brugarolas s’aplica una política de contenció fiscal resultant de congelar la resta de taxes i impostos. La taxa de residus incorporarà dos milions més el 2026, amb una recaptació total de 9,5 milions.
A preguntes de la premsa, el juntaire qualifica de “risc petit” els eventuals recursos que pot presentar la ciutadania a la taxa, basada en el valor cadastral. Segons Brugarolas, van escollir aquest indicador perquè “no disposem de dades del consum d’aigua o el nombre de persones d’habitatge”. Ha aprofitat per dir que veu amb bons ulls les al·legacions presentades per l’oposició per ampliar les bonificacions, especialment les d’En Comú Podem.
Malgrat l’increment de la taxa de residus, els comptes globals baixen un 2%. Entre altres motius, perquè aquesta recaptació cobreix l’augment de despesa i perquè els impostos derivats de la construcció han baixat (“per sorpresa amb construccions de menor envergadura”. S’han mantingut les aportacions d’altres administracions i han baixat sensiblement (-68%) els ingressos per béns patrimonials. Només les plusvàlues han aportat la previsió esperada.
