A les 12.33 h del 28 d’abril de 2025, els semàfors van deixar de funcionar, les botigues estaven a les fosques i la telefonia va caure. Tenia lloc una apagada general que afectava l’Estat espanyol, Portugal, Andorra i França. Un “zero elèctric” sense precedents recents que va sumir la població en una situació d’incertesa. Fins al restabliment complet del servei al cap d’unes 24 hores, Sant Cugat va adaptar-se a la nova realitat aplicant els protocols municipals d’emergència. Un any després, des de l’Ajuntament ho tenen clar: “Si demà tornés a passar, estaríem preparats”. Això valora el tinent d’alcaldia de Seguretat, Bernat Picornell, convençut que la ciutat té capacitat de reacció. Tant és així que no ha calgut incorporar, diu, noves accions en el dispositiu: “Vam multiplicar la comunicació, si calia de forma presencial, amb ajuda de Protecció Civil i Creu Roja, i amb uns protocols que estan plenament vigents i operatius”.
L’apagada general va deixar sense subministrament elèctric més de 50 milions de persones a tota la península Ibèrica.
Un dia llarg fins a abaixar (o no) la persiana
A les botigues, la valoració també és taxativa: “Mai no estàs del tot preparat davant situacions com aquesta”. Ho afirma Laura Toro, de Perruqueria Llongueras, quan recorda rentar caps amb aigua freda i córrer a buscar a comprar ràdios. Productes que ara estan en estoc, juntament amb les llanternes, a les ferreteries i productes d’electrònica. Fins i tot han incorporat ràdios d’emergència, que funcionen amb llum solar o activació manual, com explica Juan Carlos Zarza, d’Electrodomèstics Vila.
Qui més van patir van ser els comerços amb productes amb refrigeració. Joan Pros, de Gelateries Pros, s’ho va prendre amb filosofia: “Paraves màquines i veies com els gelats s’anaven desfent”. Marc Hernández, de Carnisseria Gríful, celebra que les pèrdues no van ser notables i que només van perdre el més delicat: els formatges.
Un protocol per al comerç local
És la reflexió de Sant Cugat Comerç. La gerent, Adela Burgos, veu necessari poder tenir un protocol amb consells bàsics de manteniment del servei en cas d’una apagada i sistemes alternatius de pagament. “L’apagada va posar a prova el comerç local, però va demostrar la seva resiliència i una voluntat de xarxa, d’ajuda mútua”.
Burgos recorda els botiguers calmant els veïns i ajudant altres comerciants que no podien abaixar la persiana. “Podem reaccionar davant l’adversitat perquè solucionem problemes diàriament”, exposa Burgos, que destaca la capacitat de lideratge dels comerciants, més enllà “de vendre darrere el taulell”.
La mobilitat i l’atenció sanitària
Una altra de les realitats de l’apagada va ser la dependència de les telecomunicacions. I com això va repercutir en la mobilitat: els usuaris es van concentrar davant les parades de busos i taxis, tot i les recomanacions de fer els desplaçaments imprescindibles amb semàfors sense vida. L’endemà de la incidència FGC reconeixia que les primeres hores va ser difícils per determinar quan es recuperaria el servei amb garanties. No obstant això, dimarts, els trens de FGC ja estaven funcionant després d’una apagada massiva. No va passar el mateix amb Rodalies, que segons el Govern va operar de manera “limitada i restringida”.
Pel que fa als CAP, fonts de MútuaTerrassa, operadora a la ciutat, expliquen que tots els centres on es fa activitat urgent i/o crítica disposen d’un grup electrogen per assegurar el servei de forma temporal i autònoma. Així es vetlla per garantir que els dipòsits de gasoil que nodreixen els grups electrògens estiguin a la màxima capacitat. És el cas del CAP Sant Cugat que té urgències 24 hores al CUAP.
Posar llum a la causa
L’apagada elèctrica va ser provocada per una fallada en el control de tensió i una cascada de desconnexions. Això diu l’informe final del grup d’experts de la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat, que afirma que va haver-hi una combinació de “factors múltiples” i descarta un únic origen del col·lapse. El document assenyala també el paper de les energies renovables, que operaven amb un “factor de potència fix” i “no reaccionaven als canvis de tensió”, agreujant la inestabilitat del sistema. La manca de capacitat per absorbir la tensió i diverses oscil·lacions prèvies van contribuir a una situació vulnerable.
L’Associació d’Empreses Elèctriques veu molt “remota” la possibilitat que es pugui repetir una altra gran apagada. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha obert 55 expedients sancionadors a empreses, la majoria a Iberdrola, Endesa i Naturgy. Segons Red Eléctrica, el cost de l’operació reforçada que s’aplica des que es va produir el zero elèctric s’eleva a 666 milions d’euros, és a dir, uns 4 cèntims al dia per consumidor de la tarifa regulada i un consum mensual de 300 quilowatts/hora.
