Si aquests dies has passat per carrers com el de Valldoreix o el de la Creu i has notat una olor forta i desagradable, no és cap problema de clavegueram ni cap incidència puntual. El responsable és un arbre molt present a l’espai urbà: el perer de flor o peral de Callery (‘Pyrus calleryana’).
Amb l’arribada de la primavera, aquest arbre ornamental floreix amb intensitat i omple els carrers de flors blanques. Però darrere d’aquesta imatge aparentment idíl·lica s’amaga un fenomen ben conegut: una olor que molts veïns descriuen com a desagradable i persistent.
Una olor polèmica (i sorprenentment comuna)
La mala olor que desprèn aquest arbre està àmpliament documentada i no és exclusiva de Sant Cugat. A moltes ciutats d’Espanya, els ciutadans la descriuen amb comparacions molt similars: des de peix podrit fins a vòmit o fins i tot semen.
Tot i que pugui semblar exagerat, la ciència dona la raó a aquestes percepcions. Les flors del peral de Callery emeten compostos químics volàtils que són similars als que es troben en altres olors orgàniques fortes.
Què diu la ciència?
Els experts apunten que aquesta olor es deu a substàncies com la trimetilamina o la dimetilamina, associades a aromes d’amoníac o peix en mal estat . Altres investigacions també assenyalen la presència de compostos com la pirrolina, vinculada a l’olor del semen humà.
El resultat és una combinació química que el cervell interpreta com a desagradable. De fet, aquests compostos activen receptors olfactius associats a rebuig, una resposta que també s’ha observat en animals.
Per què es planten si fan tanta pudor?
Malgrat aquesta característica, el peral de Callery s’ha plantat massivament en entorns urbans. El motiu és senzill: és resistent, creix bé en ciutat, no té espines i ofereix una floració espectacular a la primavera. Ara bé, més enllà de la seva olor, també genera debat pel seu impacte ambiental. En alguns punts d’Espanya i d’Europa, aquesta espècie ja es considera amb comportament invasor, ja que pot expandir-se fora dels espais on ha estat plantada i competir amb la flora autòctona.
La bona notícia és que aquesta olor no dura tot l’any. Es concentra en el període de floració, que acostuma a ser de poques setmanes a l’inici de la primavera.
