En Francesc duu un grapat de documents de diferents mides i tipologia i els deixa sobre la taula. D’entre ells, n’agafa un i el comença a desplegar amb cura perquè no es trenqui, ja que el material és fràgil. Es tracta d’un plànol de la façana del Casino de la Rabassada de l’any 1910, i és un dels milers de documents que conserven a l’Arxiu Municipal i que formen part de la història de Sant Cugat.
Segons explica el cap de l’Arxiu Municipal, Francesc Giménez, durant el primer terç del segle XX ja es tenen les primeres referències de gent que, d’alguna manera, tractava la informació disponible, però no és fins el 1987 que es nomena a la Gemma Foj com a responsable. És a partir d’aquí que es comença a fer una classificació de tota la documentació. Giménez explica que, fins aleshores, el que hi havia era “un arxiu que mirava cap endins, és a dir, que s’utilitzava per organitzar la documentació, per poder-la trobar i per gestionar-la, però no estava obert a la ciutadania”. A partir de l’any 1987, amb la contractació d’aquesta tècnica d’arxiu, es repensa per tal que se’n faci difusió.
Les donacions, el pilar de l’Arxiu Municipal
L’Arxiu Municipal compta amb una gran quantitat de documents, de diferent tipologia i format, ja siguin documents textuals i en paper, com per exemple pergamins, plànols d’edificis catalogats, actes de plens o cartells, però també fotografies, tant negatius com positius, plaques de vidre, DVD’s, CD’s, cintes de VHS, etc.
L’objectiu de tot aquest fons documental és el de “poder representar el que està passant avui al poble, així com el que va passar”. En aquest sentit, dins l’arxiu s’hi troba, per una banda, documents amb la visió que es té de la història per part dels qui es trobaven al poder, com l’Ajuntament, amb el govern corresponent en cada època. Ara bé, Giménez comenta que aquest tipus de documentació està molt marcada políticament, i només explica el seu punt de vista, intentant que només unes línies concretes siguin les que queden documentades. És per això que, dins l’Arxiu Municipal de Sant Cugat, prenen una gran importància les donacions de particulars: “Per poder construir el trencaclosques de què passava realment a casa nostra ens interessen molt les donacions, perquè els particulars, que no tenen una funció pública, ni tampoc volen dirigir un discurs, a través del seu punt de vista ens ajuden a completar. I veiem coses que potser, a través dels fons personals, d’empreses o d’associacions, són realitats molt diferents. En canvi, si només et centres en la documentació de l’Ajuntament, no veuràs mai això”.
Durant els últims anys, de fet, des de l’Arxiu Municipal s’han dut a terme diferents campanyes per incentivar que la gent els fes arribar fotografies, vídeos i documentació diversa d’episodis com el referèndum o la pandèmia, per poder tenir documentat el que va passar en aquells instants a Sant Cugat. “Actuar avui és el que ens fa tenir passat d’aquí uns anys i és la nostra manera d’entendre l’arxivística i la nostra funció com a Arxiu Municipal”.
Durant el segle XX, però, també es van fer moltes donacions que actualment formen part de la col·lecció de l’Arxiu Municipal, com ara el fons de fotògrafs com Joan Cabanes, el fons de l’historiador Josep Maria Figueres, molt ric en la història de la publicitat aquí al municipi, o el fons Rabadà, dels antics propietaris de la Torre Negra, amb una gran quantitat de postals escrites a mà. Són només alguns exemples de la gran quantitat de donacions que l’Arxiu Municipal ha aconseguit recopilar al llarg de tots aquests anys, i la intenció és continuar fent-ho per seguir enriquint la història de Sant Cugat.
Alhora, un dels objectius de l’Arxiu Municipal és ampliar els fons de dones, ja que actualment, segons Giménez, la gran majoria de documents que tenen són d’homes. Hi ha un biaix de gènere molt important, i estan treballant per mitigar això i donar veu a dones tant del passat com del present santcugatenc.
Digitalització
Si bé es preserven els documents físics en el millor estat possible, molts d’ells s’han sotmès a un procés de digitalització. Documents com ara plànols de cases catalogades o padrons d’habitants, però també d’altres, com fons fotogràfics, per exemple. Aquests els publiquen dins el portal Imagina, de la Diputació de Barcelona, que tothom pot consultar.
Giménez explica que digitalitzar tot el fons de l’Arxiu Municipal és impossible, a causa de la gran quantitat de documentació que existeix, però sí que aprofiten quan la gent els ve a fer alguna consulta de documents concrets, o quan fan alguna exposició sobre algun element, per passar-ho a format digital. Si hi ha algun fons que està molt malmès, abans de digitalitzar-lo també se sotmet a un procés de restauració.
Aquesta digitalització permet que, quan algun ciutadà vulgui fer una consulta, no sigui necessari recórrer a l’arxiu original, sinó que ho pugui consultar online i preservar, així, la informació que s’hi explica.
El canvi de seu, una assignatura pendent
La seu de l’Arxiu Municipal ha anat canviant al llarg dels anys. Durant els seus inicis, aquest es trobava al mateix Ajuntament, a plaça Barcelona, i als anys 80-90 se’n va traslladar bona part al que ara és Correus. Als anys 90 es va signar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per la cessió dels terrenys per construir l’Arxiu Nacional de Catalunya, en el qual es va arribar a un acord per cedir una de les seves sales a l’Arxiu Municipal. Allà és on s’hi guarda la documentació més antiga de Sant Cugat, encara a dia d’avui. L’altra part de documentació, l’any 2007, es va traslladar de l’edifici de Correus fins al seu emplaçament actual, a l’Ajuntament, a la plaça de la Vila, on ja porten 20 anys.
Si bé és cert que l’edifici actual compta amb un control de climatització, i està adaptat per tal que s’hi pugui ubicar un arxiu, Giménez lamenta que el canvi climàtic està provocant que espais que no estan 100% aïllats n’estiguin patint les conseqüències, i en aquest sentit diu que no s’hauria de trigar molt temps en trobar un nou espai on poder ubicar-se i garantir una bona conservació dels documents durant les properes dècades: “és documentació original, que no en tenim enlloc més, i si es perd ja no la podem recuperar. És patrimoni documental municipal i s’ha de guardar i garantir que es conserva en condicions”.
