L’Arxiu Nacional de Catalunya ha inaugurat el mural “Les parets criden, Franco ha mort!“. Es tracta d’un mural de 13,5 metres dedicat a la memòria dels 50 anys de l’inici de la recuperació de drets i llibertats, arran de la mort del dictador Francisco Franco. Estarà exposat al vestíbul de l’equipament fins l’estiu de l’any que ve, quan està previst que s’acabin les obres d’ampliació de l’edifici.
El mural neix de les propostes fetes per part de l’alumnat de segon curs d’il·lustració de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat (se n’han presentat una dotzena), que han tingut a la seva disposició una cinquantena de documents (fulls volanders, proclames, cartells, enganxines, diaris i fotografies) que els han proporcionat des de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El repte que tenien era plasmar-hi la història que explicaven aquests documents amb un disseny impactant i actual que reflectís els anhels i les esperances d’aquell moment de canvi.
L’autora del mural guanyador ha estat l’Ainara Gavilán que, en declaracions a Cugat Mèdia, ha explicat que estava sorpresa d’haver estat l’escollida, i que no s’ho esperava gens. Comenta que, abans de fer aquest projecte, tenia uns coneixements bàsics sobre el franquisme, i que això li ha permès aprofundir en tot el que va passar durant aquella època.
Durant l’acte hi ha hagut les intervencions de Pilar Cuerva, directora de l’Arxiu Nacional; Jordi Font, director del Memorial Democràtic; Joaquim Borràs, director general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura; Eva Virgili, directora de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat; i Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat.
Apropar la història als joves
Un dels objectius d’aquest projecte és el d’acostar la memòria històrica del que van suposar aquests anys de dictadura i lluita antifranquista a les generacions més joves. Segons dades del CIS, durant els últims anys cada cop hi ha més joves (de 18 a 24 anys) que veuen amb bons ulls una dictadura, situant-se en el 13,5% el 2024. El 2017, aquesta dada se situava en el 5%. De fet, l’Ainara ens comenta que algunes persones del seu entorn tenen aquest pensament, i diu, incrèdula, que no ho pot entendre.
Aquest projecte, però, ha volgut anar més enllà per tal de fer-ne més difusió. És per això que s’ha encarregat l’elaboració del mateix mural amb unes mides més reduïdes que es convertirà en un element itinerant. Serà un recorregut impulsat des del Memorial Democràtic i el Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya, amb l’objectiu que arribi a nous espais arreu del territori per commemorar aquests 50 anys de la recuperació de drets i llibertats. El projecte s’allargarà fins el novembre del 2026.
