L’Associació Catalana de Protocol defensa la professionalització d’un sector encara poc visible

L'entitat, que agrupa uns 270 professionals, defensa el protocol com una eina adaptable als nous temps i clau per a l'organització d'actes públics i institucionals

El actes de Festa Major també segueixen un protocol
El actes de Festa Major també segueixen un protocol / Foto: Paga-li, Joan / Lali Puig (Ajuntament)
-->
Enllaç copiat al clipboard

Redacció

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més
27/07/26 a les 06:00h
 |  1 minut de lectura
Secció: Societat

L’Associació Catalana de Protocol reivindica el paper dels professionals d’un àmbit encara poc conegut, però imprescindible per garantir el bon funcionament dels actes institucionals. El seu president, Josep Solà, i la responsable de protocol de l’Ajuntament de Sant Cugat, Mireia Fons, han defensat la necessitat de visibilitzar una professió “molt tècnica” i en constant evolució.

Escolta l’entrevista

El president de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI), Josep Solà, ha explicat a Cugat Mèdia que l’entitat, creada el 2007, agrupa actualment uns 270 professionals del sector públic i privat i actua com a espai de suport, formació i intercanvi d’experiències. Solà ha reivindicat que “el protocol és la persona invisible” perquè la seva feina consisteix a aconseguir que els actes es desenvolupin amb normalitat sense que es percebi la intervenció dels professionals. També ha remarcat que “el protocol no és una cosa rígida”, sinó que s’adapta als nous temps mantenint uns criteris i unes normes establertes.

Per la seva banda, la responsable de protocol de l’Ajuntament de Sant Cugat, Mireia Fons, ha valorat la tasca de planificació que hi ha darrere de qualsevol acte institucional, des de la definició dels convidats fins a l’organització dels parlaments o l’accessibilitat. Fons ha destacat que l’Associació Catalana de Protocol és “un suport importantíssim” per als professionals, especialment en municipis on sovint treballen en solitari. Tant ella com Solà han coincidit que es tracta d’una professió “molt vocacional” i poc reconeguda, però que només es fa visible quan alguna cosa falla.