Inspirats en la utopia andalusa de Marinaleda s’ha presentat, recentment, l’Ateneu Popular de la Floresta. Un nou espai social, polític i comunitari que vol donar resposta a dècades de reivindicacions veïnals, i que esdevé un símbol d’autoorganització i d’esperança per a un barri massa sovint oblidat en l’agenda municipal de Sant Cugat.
L’acte de presentació, davant de més de dues-centes persones, va ser tota una declaració d’intencions. La presència de l’alcalde de Marinaleda, va aportar una càrrega simbòlica i política enormes. El missatge és clar: la Floresta no vol continuar sent considerada un apèndix de la ciutat, sinó que aspira a ser un territori amb veu pròpia, capaç de generar alternatives i de construir comunitat des de baix.
La història de la Floresta és la d’un barri amb un fort teixit associatiu, amb una consciència crítica i amb una tradició d’autoorganització que ve de lluny. Però també és la d’un veïnat que ha topat amb dificultats estructurals i amb la desatenció de les institucions: mancances en serveis bàsics, dèficits en mobilitat i equipaments, i una sensació de perifèria dins d’una ciutat que presumeix de benestar i qualitat de vida. És en aquest context que neix l’Ateneu Popular, com a espai de trobada, d’apoderament i de reivindicació.
He de confessar que molt del que passa a la Floresta em toca de prop. Durant quatre anys vaig tenir l’honor, i el repte, de presidir el Consell de Barri de la Floresta. Va ser una etapa en què, malgrat els esforços i les complicitats, moltes de les reivindicacions històriques van quedar per resoldre. I si bé hi ha orgull per la feina feta, també hi ha autocrítica: no vam ser capaços d’anar més lluny en la construcció d’un veritable autogovern veïnal. Per això celebro tant que, avui, les veïnes i veïns de la Floresta decideixin prendre les regnes i obrir un nou camí d’autoorganització.
L’Ateneu Popular de la Floresta arriba com una eina col·lectiva per continuar defensant el barri, per imaginar alternatives i per fer possible el que sovint se’ns vol fer creure que és impossible. El seu naixement hauria de ser llegit com un avís
i, alhora, com una oportunitat: Sant Cugat no pot continuar vivint d’esquena a la seva muntanya. Si la ciutat vol ser realment justa i cohesionada, ha de posar la Floresta al centre de l’agenda política.
Desitjo llarga vida a l’Ateneu Popular. Que sigui punt de trobada, de cultura i de lluita. Que sigui el motor perquè la Floresta no només resisteixi, sinó que avanci. I que ens recordi a totes i tots que els somnis col·lectius, quan es treballen de manera organitzada, poden esdevenir realitat.
