Coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció del Càncer de Coll Uterí, posem el focus en una malaltia que a Catalunya afecta unes 350 dones cada any. Tot i que la incidència ha baixat gràcies a la prevenció, el Virus del Papil·loma Humà (VPH) continua sent el seu principal causant, present en el 80% de les persones sexualment actives en algun moment de la seva vida. La doctora Laura Balcells, ginecòloga de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, ha explicat al magazín ‘Faves comptades’ la importància del nou protocol de cribratge i l’eficàcia de la vacuna per evitar que unes lesions inicialment reversibles es converteixin en cèl·lules canceroses.
Què és exactament el càncer de coll uterí i com es desenvolupa?
El coll de l’úter és la part que comunica l’úter o matriu amb la vagina, com un coll d’ampolla que porta de l’úter cap avall. El càncer de coll uterí és el creixement descontrolat de les cèl·lules d’aquesta zona.
Quines són les causes principals d’aquest tipus de càncer?
El virus del papil·loma humà és la principal causa del càncer de coll uterí. És un virus que es transmet a través de les relacions sexuals i és molt freqüent: fins al 80% de les persones sexualment actives hi entren en contacte en algun moment de la seva vida.
En la majoria dels casos, el sistema immunitari és capaç d’eliminar-lo sense que passi res. Però en alguns casos el virus persisteix al coll de l’úter i va produint petites alteracions a les cèl·lules. Al principi són lesions lleus i reversibles, però si passen els anys poden evolucionar fins a convertir-se en cèl·lules canceroses.
Quina és la situació actual a Catalunya pel que fa a incidència i mortalitat?
A Catalunya es diagnostiquen uns 350 casos nous cada any, amb una incidència d’uns 8,7 casos per cada 100.000 dones. La mortalitat se situa al voltant de 2,5 morts anuals per cada 100.000 dones. Tant la incidència com la mortalitat han anat disminuint amb els anys, en gran part gràcies als programes de cribratge i a la detecció precoç.
Hi ha una franja d’edat amb més incidència?
Sí, sobretot hi ha un pic entre els 40 i els 55 anys.
Quins factors de risc poden afavorir que el virus persisteixi i acabi provocant un càncer?
El tabac és un factor molt important, perquè fumar baixa les defenses de la pell i de les mucoses i dificulta l’eliminació del virus. També qualsevol situació que debiliti el sistema immunitari, com tractaments immunosupressors, trasplantaments, malalties autoimmunes o el VIH no controlat, augmenta el risc que el virus persisteixi.
Quines mesures de prevenció tenim al nostre abast?
En primer lloc, no fumar o deixar-ho. També fer servir mètodes de protecció si tenim relacions, com el preservatiu o mètodes de barrera de làtex per prevenir la infecció. Una altra eina clau és participar en els programes de cribratge, ja que la majoria de casos que es diagnostiquen a Catalunya són en dones que no s’han cribrat.
Finalment, la vacunació és una eina fonamental de prevenció. Aquí també hi entren factors socials i estructurals: cal que els programes de vacunació i cribratge arribin a tota la població, especialment als col·lectius amb menys recursos.
El càncer de coll uterí presenta símptomes?
La infecció pel virus del papil·loma és completament asimptomàtica. Els símptomes no apareixen fins que el càncer ja està més avançat. Per tant, si el volem detectar en etapes primerenques, hem d’anar a cribratge.
En etapes més avançades poden aparèixer sagnats intermenstruals, dolors pelvians, dolor o sagnat amb les relacions sexuals o fluxos vaginals anòmals. Són símptomes poc específics, per això és tan important el cribratge i anar al metge si presentem alguna d’aquestes situacions.
Quines proves es fan actualment per detectar el càncer de coll uterí o les seves lesions prèvies?
El sistema de cribratge ha canviat des de fa un parell d’anys. Ara, entre els 25 i els 30 anys es fa citologia cada tres anys, que consisteix a rascar lleugerament les cèl·lules del coll de l’úter i observar-les al microscopi per veure si estan normals, una mica alterades o molt alterades. A partir dels 30 anys, el cribratge passa a fer-se amb una prova del VPH mitjançant PCR, com les que feien amb la Covid, que busca directament la presència del virus en lloc de centrar-se només en les cèl·lules.
Per què s’ha introduït la prova del VPH amb PCR a partir dels 30 anys?
Perquè permet detectar un pas previ a l’alteració cel·lular. S’ha vist que buscar el virus és molt més potent per prevenir el càncer de coll uterí, i per això la prova es fa cada cinc anys, ja que un resultat negatiu implica un risc extremadament baix de desenvolupar lesions en aquest període.
Què passa si la prova del VPH surt positiva o la citologia surt alterada?
Saber que una persona té el virus indica un risc, però cal afinar més analitzant quina variant del VPH té, perquè n’hi ha de més perilloses que d’altres. Segons la combinació de resultat de citologia i tipus de virus, es deriva a una colposcòpia per estudiar el coll de l’úter amb més detall.
En què consisteix una colposcòpia?
Consisteix a mirar el coll de l’úter amb molt de “carinyo”. És una revisió ginecològica en què es col·loca un separador i s’observa el coll de l’úter amb una lupa d’augment, com un petit microscopi, aplicant-hi tints que reaccionen a les zones on el virus es replica. Això permet localitzar les àrees alterades i fer una biòpsia dirigida per confirmar si hi ha lesions, i si són lleus, avançades o greus, tot i que en aquest context encara parlem de lesions precanceroses. Per tant, el pronòstic és molt millor i la gravetat és molt menor. És a dir, si ens truquen per dir-nos que tenim una prova del virus positiva, no vol dir que tinguem càncer.
Quan s’hauria de fer la primera revisió ginecològica?
La citologia com a prova de detecció precoç de càncer comença als 25 anys, però la primera revisió ginecològica pot ser anterior depenent de cada cas. Si hi ha símptomes com dolor molt intens amb la regla, necessitat d’un mètode anticonceptiu o risc d’infeccions de transmissió sexual, es pot i es recomana consultar abans. Depèn de la situació de cada dona, no hi ha un criteri establert.
A Catalunya, la vacunació en contra el VPH s’inclou al calendari sistemàtic des de fa gairebé vint anys per a les noies. Quin paper juga la vacunació en la prevenció i a quina edat és més efectiva?
L’edat més efectiva que han demostrat tots els estudis és abans de l’inici de les relacions sexuals i a Catalunya s’ha decidit que això és als 12 anys. S’ha demostrat que vacunar les nenes abans de començar la vida sexual redueix fins a un 80% la incidència del càncer de coll uterí en comparació amb les no vacunades. És una disminució molt important, no hi ha altres vacunes que puguin prevenir un càncer.
A més, protegeix contra altres càncers relacionats amb el virus com l’anal, el de vulva i el d’orofaringe. A més, la vacuna ens protegeix de les berrugues genitals, que no són malignes, però sí són un problema i són transmissibles pel virus.
Des del curs 2022-2023 la vacuna també s’administra als nois, quin impacte pot tenir això a llarg termini en la reducció dels casos?
Vacunar només les nenes protegeix el seu cos, però si també es vacuna els nois es talla molt més la cadena de transmissió del virus. Això permet reduir encara més la incidència del càncer de coll uterí i, alhora, protegir els nois de càncers com l’anal, el de penis o alguns d’orofaringe relacionats amb el VPH.
Té sentit vacunar-se en edats més avançades?
Sí, tot i que el benefici és menor que si s’administra abans de les primeres relacions sexuals i si hi ha hagut una exposició prèvia al virus. Per això es considera recomanable en pràcticament qualsevol edat, perquè ens protegeix davant de possibles exposicions al VPH.
Quin consell donaries a les persones que han deixat de fer-se revisions?
Totes les persones amb coll de l’úter que tenen relacions sexuals, independentment de la seva identitat o orientació, s’haurien de cribrar perquè tenen el risc de tenir el virus i, per tant, de poder tenir càncer.
Pots anar a fer-te la revisió a partir dels 25 anys al CAP amb la llevadora, als Centres d’Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)… Es recomana mantenir el cribratge fins als 65 anys.
Finalment, quins tractaments hi ha un cop es fa un diagnòstic?
Si es detecten lesions precanceroses, el tractament és molt senzill: una conització, una cirurgia ambulatòria que extreu la part afectada del coll de l’úter i resolem la infecció i la lesió. Per tant, hem previngut un càncer de coll d’úter.
I si ja s’ha desenvolupat un càncer de coll uterí?
Els tractaments depenen de la mida del tumor, de si s’ha estès a altres zones i de la presència o no de metàstasis. En estadis inicials se sol fer cirurgia més radical; en tumors més grans, quimioradioteràpia, i en casos metastàtics que no es poden operar s’opta per tractaments de quimioteràpia.
