En un context marcat pels mals resultats de les proves PISA i les competències bàsiques en matemàtiques, cada vegada més escoles catalanes busquen noves maneres d’ensenyar aquesta matèria. Una de les iniciatives que ha guanyat pes és la de l’editorial santcugatenca Innovamat, implantada des del 2017 i que ja és present en un terç dels centres del país. Al magazín ‘Faves comptades’ de Ràdio Sant Cugat, hem conversat amb Jordi Balbín, director regional de Catalunya, i Laura Morera, doctora en Didàctica de les Matemàtiques i autora dels materials, per entendre la filosofia del projecte, els seus avantatges i els reptes que encara té al davant.
Quina és la filosofia i el funcionament d’Innovamat?
Laura Morera: Innovamat va néixer com un projecte per ajudar els mestres a fer que els alumnes aprenguin millor les matemàtiques. Som com una editorial: proporcionem materials basats en recerca, pensats perquè els docents no hagin de preparar tot el contingut pel seu compte. La clau és la transferència entre la recerca universitària en didàctica i la pràctica escolar. És molt difícil que els mestres puguin seguir totes les novetats, per això vam decidir crear recursos que porten aquestes idees directament a l’aula.
Quines diferències hi ha entre el mètode tradicional i la proposta d’Innovamat?
Laura Morera: Abans era molt habitual que el docent ensenyés el concepte, per exemple, com es fa una suma, i que l’alumne ho repetís i anés practicant. El problema és que d’aquesta manera sovint l’alumne no entenia per què es feia així. Nosaltres volem que els nens construeixin els conceptes. Per exemple, una suma: què vol dir? Que afegeixes elements. I després busquem estratègies per fer-ho de manera més eficient. No només hi ha una manera de sumar; es pot fer per descomposició o visualitzant en la recta numèrica. Per tant, proposem diverses estratègies per abordar un mateix problema, així l’alumne pot escollir la que li resulti més òptima i significativament adequada. En canvi, antigament només podíem fer-ho d’una manera.
Podeu posar un exemple pràctic?
Laura Morera: Sí, el teorema de Pitàgores és un bon exemple. Tradicionalment, el professor donava la fórmula (catet al quadrat més catet al quadrat és hipotenusa al quadrat) i els alumnes feien molts exercicis. Amb Innovamat, es porten dibuixos de diferents triangles i es calculen les àrees. L’alumne pot veure que la relació de sumar les àrees dels dos catets per obtenir la de la hipotenusa només es compleix en els triangles amb un angle recte. L’alumne ho dedueix per si mateix, i això fa que se’n recordi per sempre.
Aquest sistema pot fer que l’aprenentatge sigui més lent?
Laura Morera: Pot semblar que sí, perquè potser en lloc de cinc minuts en calen quaranta per construir un concepte, però la retenció i la solidesa de l’aprenentatge són molt superiors. La recerca en neuroeducació demostra que quan aprens una cosa i la connectes amb el que ja sabies, aquest aprenentatge perdura més en el temps.
Això vol dir que es prioritza la comprensió per davant de la memorització?
Laura Morera: No és per davant de la memorització, sinó que va de bracet. La memorització és important per ser eficient, per exemple, les taules de multiplicar les hem de saber de memòria per ser àgils, però primer has d’entendre què vol dir 3×7. Un cop ho has entès, ja t’ho pots aprendre i llavors ja ho acabes memoritzant. Per tant, el que volem és que els nens entenguin el perquè de les operacions, no que les memoritzin com lloros.
Quina retenció teniu a les escoles que han apostat per Innovamat?
Jordi Balbín: Cada any, al voltant del 5% de les escoles decideixen no continuar. Això vol dir que el 95% de les escoles sí que continuen. Per a nosaltres aquests números són bons, ja que d’alguna manera reflecteixen la satisfacció de l’escola, el cos docent i l’equip directiu.
Els resultats de matemàtiques a Catalunya són millorables, segons els resultats de les proves competencials i els últims informes PISA. Pot Innovamat ajudar a revertir aquesta tendència?
Jordi Balbín: És un problema multifactorial. Catalunya viu un canvi socioeconòmic on malauradament cada vegada els índexs de pobresa infantil són més alts i això, es plasma en els resultats de les proves estandarditzades. Creiem que revertir aquests resultats i millorar-los a llarg termini passa per grans mesures polítiques i de gestió de recursos, com donar més recursos a les escoles que més ho necessiten i cuidar bé la formació docent.
En aquest sentit, hauríem d’intentar que l’escola no estigui tant al mig del debat públic, perquè tensiona els cossos docents i els equips directius. Si tots remem a l’una, els resultats milloraran.
Laura Morera: Les proves estandarditzades cada vegada demanen menys càlcul mecànic i més raonament. Això demostra que anem en la direcció correcta, però cal temps i recursos.
Si un alumne aprèn amb Innovamat a primària i després passa a un institut amb mètode tradicional? Tindrà problemes?
Laura Morera: No hi hauria d’haver problema. Els coneixements bàsics hi són i, a més, l’alumne té més recursos per raonar i resoldre problemes. En molts casos, fins i tot estarà més preparat. De fet, cada vegada més instituts van cap a la línia d’aprenentatge competencial.
Algunes famílies diuen que els costa ajudar els fills. Què els digueu en aquests casos?
Laura Morera: Els demanaria que donessin suport als seus fills, que els guiïn. No es tracta que a casa expliquin res, per això ja hi ha els mestres. Els encoratgem a donar-los ànims, que els preguntin com ho fan i que ho visquin des de casa com una cosa positiva.
Jordi Balbín: És molt important que la família tingui una bona comunicació amb l’escola. Qui més els pot orientar és el tutor que fa les matemàtiques a l’aula. La nostra responsabilitat és continuar dissenyant recursos més autònoms.
Una altra preocupació és la part digital. Innovamat inclou una app i algunes famílies aposten per endarrerir l’accés a les pantalles dels infants i joves. Per què aposteu per incloure aquesta tecnologia?
Laura Morera: Partim de la base que no som fanàtics de les pantalles. Dins d’una balança raonable, que els alumnes estiguin 40 minuts de les quatre hores de classe de la setmana practicant en una aplicació va molt bé. Aquesta tecnologia dona molta informació al mestre, que així pot veure ràpidament en què falla cada alumne i ajudar-lo. La tecnologia té coses dolentes, però també en té moltes de positives.
Encara en aquest sentit, l’aplicació inclou unes recompenses quan es resolen correctament les operacions. Això algunes famílies diuen que pot generar frustració a alguns infants.
Jordi Balbín: L’ús de la tecnologia no l’introduïm fins a primària. Voldria aclarir que una cosa és la tecnologia al servei de l’aprenentatge i l’altra la gamificació.
Aquesta eina que hem utilitzat fins ara tenia una petitíssima part que durava entre un i dos minuts que es podia entendre com una certa gamificació. El sistema et deia si havies fet bé o malament l’activitat i hi havia un progrés a través de construir una ciutat. Després de molta reflexió interna hem decidit treure-ho i a partir d’aquest curs serà la primera vegada que tindrem una aplicació que està únicament enfocada a fer matemàtiques, a posar en pràctica els coneixements.
Com mesureu l’èxit d’Innovamat? Hi ha dades?
Jordi Balbín: Tenim un equip de recerca intern que col·labora amb universitats com la Universitat Autònoma de Barcelona per fer estudis. Tots els estudis que hem fet fins ara, que són públics al nostre web, han tingut resultats positius. Quan comparem alumnes que han fet servir Innovamat per poc temps amb els que l’han utilitzat durant un període llarg (més de quatre anys), veiem clarament una millora de resultats.
A més, cada desembre passem una enquesta al cos docent que fa servir Innovamat, i l’últim, el 80% de les persones ens van avaluar entre un 7 i un 10.
Tot això són resultats d’estudis interns, però per ara no n’hi ha cap d’extern, no és així?
Jordi Balbín: El que tenim a la nostra mà de moment és fer-ho nosaltres i això és el que hem pogut observar fins ara. Tant el plantejament dels estudis com les dades estan publicades al nostre web, així tothom qui ho vulgui ho pot consultar i pot veure si el convenç la metodologia. Però insisteixo que els resultats que hem obtingut fins ara són positius.
