Valldoreix vol intensificar el control de la població de senglars i reduir la seva presència en zones urbanes. Ho ha acordat la junta de veïns de l’EMD de març, celebrada aquest dijous, amb l’aprovació d’una moció del PP que planteja una estratègia coordinada amb altres administracions per afrontar el que consideren “un increment significatiu” de la presència d’aquests animals, que s’ha fet notar al nucli urbà. El text lamenta que això genera problemes de seguretat viària i per als vianants, danys en jardins i espais públics i riscos derivats de la interacció amb la fauna salvatge.
La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables de l’oposició (Junts, PP i Vox); el govern (Valldoreix Plural, ERC, CUP i PSC) ha optat per l’abstenció. El vocal de Medi Ambient, Àlex Aguilar, creu que, tenint en compte l’operatiu de la Generalitat per contenir la pesta porcina africana, implementar altres mesures podria ser contraproduent. El vocal portaveu dels populars, Carlos Aranguren, ha subratllat que el que busca la moció és la coordinació en pro de l’efectivitat i ha apuntat que el posicionament del govern és “presentista”.
Barreres i reixes per tallar el pas
La moció insta l’Ajuntament de Sant Cugat a elaborar, conjuntament amb l’EMD de Valldoreix, un estudi específic per identificar els punts d’accés més freqüents dels senglars cap a les zones urbanitzades. A partir d’aquesta anàlisi es podran aplicar mesures de prevenció i control per reduir la presència d’aquests animals al nucli urbà.
Entre les actuacions que es plantegen hi ha la instal·lació de barreres físiques en punts estratègics, l’estudi de la viabilitat d’implantar reixes al terra que dificulten el pas dels animals (passos canadencs) i la posada en marxa de campanyes de sensibilització ciutadana per evitar l’alimentació de fauna salvatge.
La iniciativa també demana reforçar la coordinació amb el Consorci del Parc Natural de Collserola i amb la Generalitat per intensificar les mesures de gestió de la població de senglars a l’entorn natural. Aquestes actuacions poden incloure programes de captura i trasllat controlat, control reproductiu mitjançant esterilització o, quan sigui tècnicament necessari, reduccions selectives d’exemplars.
