Ningú no tria la manera de marxar. La teva ha estat sobtada, però els que et coneixíem sabem que ho has fet a la teva manera: sense fer soroll, en pau, tranquil i, sobretot, al costat dels teus.
Deixes una empremta, una petjada enorme a la ciutat, al Club Handbol Sant Cugat, a l’handbol català i a les nostres vides.
Se’ns farà estrany entrar al Pav 3 i no veure’t amb aquell mig somriure, aquella ironia constant que et definia i fumant una cigarreta en una de les portes del pavelló. Per les teves mans han passat moltíssimes generacions de jugadors, jugadores, entrenadors, entrenadores, famílies, presidents i moltes altres persones.
Tothom destaca la teva capacitat de treball: els campus d’estiu, la teva lluita des de l’OMET per l’handbol santcugatenc i aquella manera de fer sempre marcada per la discreció i la humilitat. Ascensos i una feina de formiga per arribar a situar l’Handbol Sant Cugat com un referent català, tant quantitativament com qualitativament.
Han passat molts presidents, però tu sempre has continuat fent la feina.
Amic, les xerrades improvisades pel carrer, les entrevistes, l’atenció i, sobretot, el tracte han definit la nostra relació.
No puc deixar de pensar en el buit que deixes en la teva família, però també en el reconeixement que et professen la ciutat i el club. Serà difícil entrar al Pav 3 i no veure’t.
Gràcies per tot i per tots aquells secrets, teus i meus, que ja formen part de la nostra relació eterna.
Gràcies, Joan Sancho.
Una abraçada al cel
JOAN GARCIA és Editor d’Esports a Cugat Mèdia
