Cada tarda quan arribo a la redacció tots els companys del meu torn ens reunim i fem el consell de redacció de la tarda. Es traca de que el cap del torn exposa tots els temes que s’han de fer aquella tarda i es distribueixen per redactors. Però en aquesta casa, afortunadament, no totes les reunions que fem són d’aquest tipus.
Quan menys t’ho esperes cau un cafè al bar del costat. Cada mes celebrem el o els aniversaris d’alguns dels companys, o fins i tot, per què no, una quedada espontània serveix per reunir-se. La conversa que tenim en aquest tipus de trobades acostuma a començar parlant del temps, d’allò que ens ha passat i que és tan graciós, però sempre acabem explicant anècdotes de la ràdio. Tot i que en tenim moltes per explicar sempre surten les mateixes, recordes quan el Miquel va donar pas a l’alcalde i van saltar cants gregorians, o quan la Sílvia no sentia la Mar des de Valldoreix, i els oients sí i va donar-li pas cinc vegades. O quan ens agafen els atacs de riure inevitables i ho passes malament per l’oient. Des d’aquí recomano que totes les feines comptin amb aquestes reunions ‘alternatives’. Són la millor manera de crear un bon ambient de feina.
