El 23 de juliol de 2025, el tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró, va anunciar que l’Ajuntament de Sant Cugat havia donat de baixa més de 4.000 persones del padró perquè l’anterior govern tripartit “no havia fet els deures”. Des de llavors, la qüestió de l’empadronament ha agafat volada al municipi, convertint-se en una arma llancívola entre els partits polítics.
Entre els posicionaments que defensen actuar perquè el padró “no sigui un ‘coladero'” i qui defensa que és una eina per garantir drets, s’ha instal·lat un ball de xifres que, en alguns casos, pretén dibuixar Sant Cugat com un municipi que hauria permès “milers d’empadronaments il·legals”. Concretament, Vox xifra en 5.192 els empadronaments “il·legals” que l’Ajuntament hauria donat de baixa.
Més enllà de les declaracions d’uns i altres, el desglossament oficial de les dades permet fer una radiografia de les baixes al padró lluny del debat polític. Cugat Mèdia ha tingut accés a les xifres completes de les baixes tramitades des de l’1 de gener de 2024 fins al 31 de desembre de 2025, gràcies a una petició a informació pública del consistori realitzada pel PP.
La distribució de les baixes
En el període analitzat, la tipologia majoritària de baixes al padró és la corresponent als canvis de residència, amb 9.279 casos, que representen aproximadament el 62,0% del total. En segon lloc se situen les inscripcions indegudes, amb 3.413 baixes, l’equivalent al 22,8%.
Pel que fa a altres supòsits administratius, s’han registrat 1.159 baixes per caducitat notificada, que suposen el 7,7%, i 1.100 per defunció, el que representa un 7,3% del conjunt. Els casos residuals corresponen a 13 baixes per duplicitat, un 0,09%, i 2 per expulsió, que representen aproximadament un 0,01% del total.
Aquesta distribució mostra que gairebé dues terceres parts de les baixes responen a moviments habituals de domicili, mentre que les inscripcions indegudes concentren poc més d’una cinquena part del total registrat.
Inscripció indeguda vs. inscripció fraudulenta
Una de les principals confusions en el debat sobre el padró és l’equiparació entre “inscripció indeguda” i “inscripció fraudulenta”. Administrativament, però, no són el mateix.
Des de l’1 de gener de 2024 fins al 31 de desembre de 2025, l’Ajuntament ha registrat 3.413 baixes per inscripció indeguda, que representen el 22,8% del total de 14.966 baixes tramitades en aquest període. Aquesta categoria s’aplica quan el consistori comprova que una persona no resideix efectivament al domicili declarat o no pot acreditar-ho. Es tracta d’un procediment administratiu que no pressuposa necessàriament voluntat d’engany ni comporta automàticament conseqüències sancionadores.
Dins d’aquest conjunt, però, només 306 casos han estat demostrats com a inscripcions fraudulentes. Això suposa el 2,04% del total de baixes registrades i el 8,96% de les inscripcions indegudes.
En termes globals, les dades indiquen que nou de cada deu baixes per inscripció indeguda no han estat demostrades com a fraudulentes, i que els casos qualificats de frau tenen un pes estadístic minoritari dins del conjunt de moviments registrats al padró municipal.
L’alcalde, Josep Maria Vallès, va avançar a ‘El Món a RAC1’ que aquests empadronaments fraudulents, majoritàriament de persones procedents de l’Índia i el Pakistan. Les dades a les quals ha tingut accés Cugat Mèdia ho confirmen. Vallès també va apuntar que aquests empadronaments podrien haver estat perpetrats “per una màfia”
Qui concentra les inscripcions indegudes?
El desglossament per nacionalitat de les 3.413 inscripcions indegudes registrades des de gener de 2024 mostra una realitat heterogènia.
Les persones amb nacionalitat espanyola encapçalen la llista amb 1.013 casos, gairebé el 30% del total. A continuació hi apareixen França (351), Itàlia (295) i Alemanya (165). També hi figuren Marroc (118), Regne Unit (103) i Portugal (95), entre moltes altres nacionalitats amb xifres inferiors.
En conjunt, les dades indiquen que la major part de les inscripcions indegudes corresponen a ciutadans espanyols o de països europeus. Aquesta distribució evidencia que la categoria “indeguda” no està vinculada de manera automàtica a la immigració irregular, sinó a una qüestió administrativa relacionada amb la verificació de la residència efectiva.
La inscripció indeguda pot respondre a situacions diverses —canvis de domicili no comunicats, discrepàncies en la comprovació de la residència o errors documentals— i no pressuposa necessàriament ni irregularitat migratòria ni ocupació d’habitatge.
Els 5.192 empadronaments “il·legals”
En aquest context, la xifra de 5.192 “empadronaments il·legals” que ha difós Vox en les darreres setmanes no es correspon amb cap de les categories oficials del padró municipal.
Les dades disponibles mostren 14.966 baixes en total des de gener de 2024, de les quals 3.413 són per inscripció indeguda i 306 han estat qualificades de fraudulentes. Cap d’aquests registres coincideix amb un apartat administratiu amb la denominació d’“empadronaments il·legals”.
A més, les xifres detallades pel govern municipal el juliol de 2025 sumaven 4.254 casos i, fins i tot afegint-hi les baixes posteriors anunciades, el total resultant seria de 5.445, una quantitat diferent de la que ha difós el partit públicament.
