Bellaterra fa dècades que discuteix el seu encaix territorial. Els intents fallits de constituir-se com a municipi independent, la llum verda el 1994 a esdevenir Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) i ara el procés de segregació de Cerdanyola per annexionar-se a Sant Cugat han posat sobre la taula la voluntat persistent dels veïns de defensar la seva idiosincràsia dins del mapa del Vallès. Més de 30 anys de reivindicacions que aquest 2026 han acabat obrint un conflicte polític entre ajuntaments, amb acusacions de deslleialtat institucional, informes tècnics contraposats i un debat de fons sobre identitat, autogovern i serveis públics.
Del veïnat als tribunals
La llavor de l’actual procés la va plantar la Comissió Bellaterra és Sant Cugat el juny del 2019. Rebutjada inicialment per l’Ajuntament de Cerdanyola, la iniciativa va haver de recórrer un llarg camí als tribunals per poder tirar endavant. “Hem hagut de guanyar dos judicis i arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè se’ns escoltés”, recorda el portaveu de la comissió, Miquel Vázquez. Per als impulsors, existeixen vincles clars amb Sant Cugat: Bellaterra creix d’esquena al nucli de Cerdanyola, separada per barreres físiques com l’AP-7, la B-30 i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mentre que amb Sant Cugat existeix “una continuïtat urbana i funcional”. Vázquez defensa que els veïns bellaterrencs “fan vida a Sant Cugat”, i que això no és “una opinió ideològica”.
El portaveu de la comissió, a més, introdueix un argument econòmic en el debat. Assegura que, en el seu moment, Cerdanyola es va desprendre de Badia del Vallès perquè “donava pèrdues”, mentre que ara “reté Bellaterra” perquè “aporta molt més del que rep”. El motiu de fons, remarca Vázquez, és la “desconnexió territorial”, però insisteix que el consistori cerdanyolenc té “un interès recaptatori” en mantenir Bellaterra.
Un precedent “perillós”
La qüestió econòmica no és aliena a l’Ajuntament de Cerdanyola, que eleva el debat a una qüestió de país. Per a l’alcalde cerdanyolenc, Carlos Cordón, la possible marxa de Bellaterra suposaria un “precedent molt perillós” per a la cohesió social de Catalunya. “Suposaria de facto el trencament de l’estat del benestar, obrint la porta a l’agrupament de zones amb més poder adquisitiu deixant de banda la resta, que som la gran majoria”, va assegurar Cordón en una roda de premsa per valorar el posicionament de Sant Cugat sobre l’eventual annexió de Bellaterra. De fet, l’alcalde també va avançar durant l’acte que el seu consistori està preparant un informe sobre l’impacte econòmic que tindria per a Cerdanyola perdre Bellaterra.
L’informe tècnic santcugatenc favorable a l’annexió, i sobretot la manera com es va fer arribar a l’Ajuntament de Cerdanyola, ha derivat en una crisi institucional entre els dos municipis vallesans. Cordón no estalvia crítiques cap al govern de Sant Cugat, a qui acusa d’actuar amb una “manca absoluta de lleialtat” i de treballar “per l’esquena” durant tota la instrucció de l’expedient. El punt culminant d’aquest distanciament va ser la comunicació del resultat de l’informe favorable de Sant Cugat: l’alcalde de Cerdanyola va revelar que va conèixer la conclusió a través d’un missatge de WhatsApp de l’alcalde santcugatenc Josep Maria Vallès. “Aquesta no és la forma en què els municipis s’han de comunicar”, va lamentar Cordón, tot assegurant que les relacions entre els dos governs estan “de la pitjor forma possible”.
Davant d’aquest malestar, el govern de Sant Cugat es parapeta en l’àmbit tècnic. El tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró, rebutja les acusacions de deslleialtat. “No mentirem sobre qüestions tècniques. Si els tècnics diuen que hi ha continuïtat urbana, no escriurem el contrari per quedar bé”. Segons el consistori, si els informes dels serveis jurídics i urbanístics de la casa certifiquen que hi ha continuïtat urbana i que es compleixen els requisits legals, l’Ajuntament té el deure de reflectir-ho. El govern santcugatenc, a més, subratlla que ha hagut de treballar a contrarellotge després que Cerdanyola els denegués una pròrroga per redactar l’informe.
Més enllà de la política: els informes tècnics
Cugat Mèdia ha tingut accés als informes tècnics de l’EMD de Bellaterra, de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Sant Cugat. Aquest últim conclou que la possible annexió és jurídicament viable d’acord amb la legislació catalana. El document argumenta que Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons presenten una continuïtat urbana i funcional amb Sant Cugat, mentre que queden separats de Cerdanyola per grans barreres físiques com l’AP-7, la B-30, la UAB i les vies ferroviàries. També assenyala que Sant Cugat compleix el requisit de tenir més potencial demogràfic i econòmic que el territori que s’agregaria. Sobre l’impacte econòmic, Puigneró admet que no s’ha fet encara un estudi específic, però defensa una idea clau: “Si Cerdanyola ha pogut garantir fins ara els serveis mínims obligatoris amb Bellaterra inclosa, és raonable pensar que Sant Cugat també ho podria fer, perquè tenim més pressupost, més capacitat recaptatòria i més potencial econòmic”.
Per a la comissió veïnal, aquest posicionament és una validació del seu relat. “Sant Cugat ens vol, i això no és menor”, afirma Miquel Vázquez. “Els informes reconeixen una continuïtat geogràfica, econòmica i social que fa anys que defensem. Això no va contra Cerdanyola, va a favor que Bellaterra tingui un encaix institucional coherent amb la seva realitat”. Vázquez insisteix que el moviment veïnal no busca trencar ponts, sinó “deixar de viure d’esquena a on realment fem vida”.
Pel que fa a l’informe de la Diputació de Barcelona, no posa obstacles de fons a l’annexió i considera que el procés és legalment viable, sempre que es garanteixi la suficiència de recursos i la prestació dels serveis mínims als municipis afectats. Això sí, en l’apartat final de conclusions apunta que el consens entre les administracions locals implicades hauria de ser “un valor fonamental a l’hora de prosseguir amb la tramitació de l’expedient”. Un consens que, avui dia, és inexistent.
L’EMD i el sacrifici de l’autonomia
Paradoxalment, l’anhel dels bellaterrencs de segregar-se de Cerdanyola podria acabar xocant amb una de les seves reivindicacions històriques: el seu autogovern. El risc que Bellaterra s’annexioni a Sant Cugat a canvi de dissoldre la seva pròpia EMD és una possibilitat que els informes tècnics posen sobre la taula. L’informe de la Diputació de Barcelona és contundent en aquest sentit: la figura d’una EMD està indissolublement lligada al municipi d’origen. En el moment que Bellaterra deixi de ser Cerdanyola, l’EMD deixaria d’existir.
Aquesta tesi la referma Juanjo Cortés, president de l’EMD de Valldoreix i de l’agrupació d’EMD de Catalunya, qui adverteix que no existeix un mecanisme de “traspàs automàtic” d’un ens local d’un municipi a un altre. “Ho perden tot: el govern local propi, les competències i el conveni econòmic”, explica. Segons Cortés, si Bellaterra s’integra a Sant Cugat, ho faria inicialment com un barri més, perdent la seva personalitat jurídica i la capacitat de gestió directa que ha ostentat fins ara.
Per al president de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba, aquesta és un dels punts més sensibles de tot el procés. Riba, que recorda amb nostàlgia que els fundadors de Bellaterra ja somiaven fa cent anys a ser un municipi independent —a l’estil de Matadepera—, reconeix que la desaparició de l’ens genera una “inquietud profunda” entre el veïnat. “Molta gent va donar suport a la segregació amb la condició de mantenir l’EMD”, admet Riba. L’administració bellaterrenca defensa que la seva continuïtat és clau per garantir l’autogovern i la gestió directa de serveis i recursos. “Sense personalitat jurídica pròpia no podríem accedir directament a subvencions ni tenir una veu pròpia davant d’altres administracions”, alerta l’informe de l’EMD. En aquest sentit, Riba reconeix que la desaparició de l’EMD suposaria una pèrdua de capacitat de decisió del territori.
L’Ajuntament de Sant Cugat, en el seu informe, no tanca la porta a una futura descentralització, però refusa qualsevol automatisme. El document especifica que la creació d’una “hipotètica nova entitat municipal” requeriria un acord polític posterior del Ple de Sant Cugat, sempre supeditat a una legislació catalana que avui és molt més restrictiva que en el passat.
La decisió de la Generalitat enmig d’altres interrogants
Més enllà del debat jurídic, el procés obre altres interrogants que fan referència a com Sant Cugat absorbiria els més de 3.000 veïns de Bellaterra en àmbits com els serveis públics, els equipaments i la planificació educativa, i com això podria afectar els veïns de Sant Cugat. L’Ajuntament de Sant Cugat admet que encara no ha fet un estudi detallat d’aquest impacte, però considera que podria assumir els serveis mínims obligatoris si l’annexió prospera.
Ara, amb tots els informes sobre la taula, la decisió final recau en la Generalitat de Catalunya, que hauria de pronunciar-se com a molt tard durant els mesos d’estiu. La realitat tècnica del cas, però, conviu amb una de més política: a la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona i a l’Ajuntament de Cerdanyola mana el mateix partit: el PSC.
