Les cotorretes pit grises ens parlen del maneig descuidat de la gestió pública mitjançant els seus portaveus, les organitzacions socials dedicades a la cura de la vida i el medi ambient.
Fa pocs dies, la Plataforma Animalista de Sant Cugat, una de les entitats més rellevants de Catalunya pel que fa a la lluita pel benestar animal, va denunciar el sacrifici a què seran sotmeses aquestes cotorretes.
La Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS) va denunciar públicament que el govern local ha destinat 47.000 € a un contracte per al sacrifici d’aus urbanes, incomplint així les seves promeses electorals de gestió ètica.
La PAS va criticar l’opacitat del procés de licitació, que va excloure les entitats de protecció animal i va prioritzar mètodes letals per asfíxia amb CO₂ malgrat la seva ineficàcia científica. Segons els informes presentats, aquestes mesures no redueixen les poblacions de coloms i cotorretes a llarg termini i suposen un malbaratament de recursos públics.
La PAS exigeix també la suspensió immediata de les matances i proposa alternatives validades, com l’ús d’anticonceptius o la punxada d’ous. Finalment, la PAS insta l’Ajuntament a rectificar per alinear-se amb la legalitat vigent, que prioritza el benestar animal.
En la darrera compareixença de la regidora de Salut es va poder comprovar també que el tema ecològic i de benestar animal els resulta aliè tant al govern com a l’oposició. Tenim una dreta que nega o no li importen els problemes del medi ambient, les persones i els animals; i una esquerra institucional que només els utilitzen com a eslògan i que no són capaços de veure’ls perquè estan ocupats mirant-se el melic enmig de la seva versió particular dels “jocs de la fam”.
La societat, un cop més, supera el marc de la institució. En aquest cas, la PAS ha evidenciat les mancances empàtiques i de gestió en un tema que hauria de ser rutinari per a la gestió pública. Així doncs, ens resta preguntar-nos, en quines coses més existeix aquesta incompetència i els ciutadans no se n’adonen fins que algú posa el dit a la nafra?, ¿habitatge, potser, seguretat, gentrificació, persones sense llar, la situació de les colònies de gats, l’estat de les rieres de la nostra ciutat, l’abandó animal que va causar els problemes de les cotorretes i de moltes altres espècies?
Així és que els problemes als quals hem de donar solució necessiten una nova i empàtica mirada, una forma de veure el món que no deixi ningú al marge, sigui un animal, un ecosistema o una persona que necessita la fortalesa de la societat per sobreviure individualment. Tot això en un context de guerra, de pèrdua de valors, on els líders mundials semblen haver perdut el cap i tot tret de moral.
Els éssers vius, els més, els desvalguts, així com les cotorretes ens parlen, ens criden sobre la seva presència, només necessitem l’empatia per poder sentir-los, buscar alternatives per resoldre els problemes i fer d’aquest un món millor, començant per la nostra ciutat, on també nosaltres intentem tenir els nostres nius.
