El dolor durant les primeres preses, les expectatives massa altes i la manca de suport especialitzat continuen sent alguns dels principals obstacles perquè moltes dones puguin viure la lactància com desitgen. Tant les llevadores com les assessores de lactància coincideixen que una bona preparació durant l’embaràs i un bon acompanyament durant les primeres setmanes del postpart són claus per prevenir dificultats i aconseguir la lactància desitjada.
La lactància materna sovint es presenta com un procés natural i instintiu. Sí i no. Per al nadó ho és, perquè neix amb el reflex de succió; però no per a la mare. A ella ningú li ha ensenyat a donar el pit. Dolor, dubtes, clivelles o la sensació de no estar fent les coses bé són algunes de les dificultats amb què es troben moltes dones després de donar a llum.
La infermera i assessora certificada IBCLC Ana Vela i la llevadora del centre mèdic Woman Excellence (WE), Aina Serra, coincideixen que la preparació de la lactància materna hauria de fer-se durant l’embaràs i no pas quan apareixen els primers problemes. Informar-se abans del part permet entendre com funciona aquest procés i, sobretot, saber a qui recórrer quan sorgeixen dificultats. “Les dones estem molt soles. De l’embaràs i del part tothom en parla, però quan et donen el teu nadó i ets sola a l’habitació, què passa?”, es pregunta Vela.
El dolor, la consulta més habitual
Les primeres setmanes després del part concentren bona part de les visites. El dolor durant les preses és, amb diferència, el motiu de consulta més freqüent. Sovint està relacionat, explica Vela, amb una mala posició del nadó o amb una agafada inadequada, situacions que es poden corregir amb “observació i petites modificacions”.
La primera acció que fan totes dues professionals durant una visita és observar una presa. “Si la mare té dolor, mirem si el nadó obre bé la boca, si fa una agafada profunda i si la deglució és correcta”, explica Serra.
A aquestes consultes s’hi afegeixen altres dificultats, com la baixa producció de llet, els nadons que no guanyen prou pes, les mastitis o els casos de mares que, després d’haver introduït llet artificial, volen recuperar la lactància materna. Les professionals remarquen que, sovint, el problema no és només físic.
La inseguretat també hi juga un paper determinant i moltes mares necessiten, sobretot, que algú els confirmi que el procés evoluciona amb normalitat.
L’acompanyament emocional, una altra peça de la lactància
Les especialistes insisteixen que una bona assessoria va molt més enllà dels aspectes tècnics. L’empatia, l’escolta i la confiança són eines imprescindibles.
Per a Vela, una bona professional ha de ser capaç de “saber escoltar i saber abraçar sense envair” les dones que acompanya. A parer seu, moltes mares només necessiten algú que els confirmi que el seu cos és capaç d’alletar i que el seu nadó evoluciona correctament. “Les dones confiem tan poc en nosaltres mateixes que, només que algú et digui ‘està tot bé, confia’, tot comença a rutllar”, assegura.
Les expectatives també poden jugar males passades. Vela i Serra coincideixen que les xarxes socials i la imatge idealitzada de la maternitat fan pensar que la lactància serà senzilla, quan la realitat acostuma a ser molt més complexa. Per això defensen la importància de treballar aquest aspecte ja durant la gestació.
Les consultes en línia complementen la presencialitat
La pandèmia va demostrar que moltes consultes també es poden fer a distància. Tot i això, les dues professionals consideren que la primera visita és preferible que sigui presencial. “El postpart immediat continua sent més presencial. Les dones volen aquest tu a tu”, afirma Vela.
En canvi, els seguiments, els dubtes sobre la tornada a la feina, la creació dels bancs de llet o els processos de deslletament cada vegada es resolen més sovint mitjançant videotrucades.
Serra comparteix aquesta visió i considera que la primera valoració és “indispensable” fer-la presencialment per observar correctament la presa, però el seguiment posterior d’una clivella, una hiperproducció o qualsevol dubte puntual es pot resoldre perfectament a distància. Ara bé, totes dues destaquen que les consultes telemàtiques també permeten arribar a famílies que, per distància o dificultats de mobilitat, no podrien accedir fàcilment a aquest servei.
”Cada lactància és perfecta”
Una de les idees que més repeteixen és que no existeix una lactància “ideal”. De fet, Vela recorda especialment el cas d’una mare que va arribar a la consulta amb clivelles sagnants i un dolor que li impedia donar el pit. Després d’aturar temporalment la lactància perquè les lesions cicatritzessin i d’iniciar una relactació, la família va acabar optant per una lactància mixta. “Ella em preguntava si arribaria a fer una lactància materna exclusiva, però al final està tan feliç amb la seva lactància mixta… És perfecta perquè és la seva lactància”, explica.
En aquesta mateixa línia, Serra defensa que qualsevol decisió és vàlida si la mare se sent bé. “Si ella decideix deixar la lactància, l’acompanyo. I si vol continuar lluitant-hi, també. El més important és que la decisió sigui seva i que se senti acompanyada”, afirma.
Més suport institucional
Les dues professionals coincideixen que encara queda camí per recórrer perquè totes les mares rebin el suport que necessiten. Vega reclama que els hospitals incorporin consultores acreditades en lactància i més professionals especialitzats. “Les dones han de sentir-se acompanyades des del primer moment”, sosté.
Per la seva banda, Serra considera que aquest acompanyament hauria de formar part de la cartera de serveis pública i arribar a totes les famílies, independentment dels seus recursos econòmics.
Tant Vela com Serra també qüestionen que les recomanacions sobre lactància materna exclusiva fins als sis mesos siguin compatibles amb els permisos laborals actuals. “Si es recomana una lactància exclusiva de sis mesos, és difícil entendre que la reincorporació laboral arribi abans”, defensen.
