Vull fer esment de les manies que han anat desenvolupant al llarg dels anys els meus companys.
FABRI: No posis res sobre la seva taula, t’ho llençarà al terra si estàs de sort, i a la paperera si està de mala llet + No li agafis les seves coses si no estàs completament segur que li tornaràs exactament al mateix lloc on l’has agafat + Si has de sortir a fora, no t’oblidis la targeta per entrar a la ràdio, perquè si no la portes, ell no t’obrirà, només cridarà. MAR CASTRO: La taula de la redacció és per la redacció, no per objectes personals, així que agafa el teu bolso i posa’l a un altre lloc. Al terra? També molesta, que no veus que hi ha un penjadooooor? SÍLVIA GONZÁLEZ: La dona que porta més temes a la vegada de la ràdio necessita moltes carpetes, plastiquets, llibretes i post-its. I ho té tot en el seu minúscul espai que consta de: 1 calaix, 1 ordinador i 2 safates classificadores. Dins del seu desordre, ho té tot més o menys controlat, així que no li moguis ni un paper de lloc, no desenganxis cap post-it… podries provocar el CAOS!!!!! RAÜL ORGALES: Per una qüestió de professionalitat, el Raül necessita veure tots els micros i auriculars ben posats als estudis. Que no els està fent servir ningú? Doncs desendolla els auriculars home!!!!! JOAN GARCIA: Hi ha un moment del dia… concretament a les 14h en punt que el “Juanito” pateix una mutació i el seu cos es converteix en hooligan. Li encanta la repetició radiofònica de la tertúlia “El gall del monestir”, fins i tot li ha posat lletra a la sintonia i quan són les 14h la canta amb una gran efusivitat. Última adquisició: A la MARINA ROMERO li fan ràbia les rates/hàmster/símils… no perquè hi hagin exemplars d’aquestes bestioles per la redacció, és que ni tan sols pot veure-les en fotografies!!! No seria just anomenar totes aquestes petites manies dels meus companys sense reconèixer la meva, o almenys una de les meves… La que més destaca, quan sona el telèfon haig d’agafar-lo de seguida, sí no, el to de trucada una i altra vegada em satura!!!
