La visita del Sant Pare a Espanya no ha deixat indiferent a ningú. Ha remogut moltes consciències i ens convida a reflexionar i a canviar d’actitud. Ens ha deixat tornar a veure la imatge d’una societat que, durant unes hores, ha estat capaç d’aturar el soroll i la distorsió habitual per escoltar un missatge que apel·la a allò que és veritablement essencial. Més enllà de creences personals, la presència del Papa ha actuat com a punt de trobada en un país massa fragmentat i ferit.
A Barcelona, la visita ha mobilitzat milers de persones amb sensibilitats molt diverses que l’esperaven amb respecte malgrat aquestes diferències de tota mena. Molts santcugatencs han participat d’una manera o altra en els actes multitudinaris, en les trobades prèvies o simplement seguint-los amb interès en família davant dels televisors des de casa.
El missatge de Lleó XIV – centrat en la pau, la dignitat humana i la necessitat de retrobar espais comuns- pot agradar més o menys, però difícilment pot ser ignorat en el context actual. En tot cas, en el món accelerat, polaritzat i sovint agressiu en que vivim, la crida a la reconciliació a la que el seu missatge ens convida té una vigència i una força reparadora indiscutible.
“Qui tingui orelles que escolti!” La visita del pontífex no ha volgut imposar res, sinó que ens ha brindat l’oportunitat de mirar-nos els uns als altres, també a aquells que ens costa més estimar i respectar, i recordar que compartim un temps i un espai comú; que més enllà de les sigles, de les creences, les empreses i les posicions polítiques, hi ha sempre persones amb una història personal humana i familiar que, quan s’activa, és capaç de generar respecte i esperança.
Potser aquesta és la lliçó més discreta de la visita: no cal estar d’acord en tot per coincidir en alguna cosa essencial. A nosaltres ens ha volgut recordar que hem de saber posar la mirada en el drama humà de les persones més febles que busquen refugi a Espanya, fugint de guerres i persecucions per la seva fe o per qualsevol altra condició. Ens ha insistit que les persones que hem d’acollir tenen una dignitat que cal respectar. I així serà; està entès, ho compartim i així ho farem: Qui sigui digne d’entrar a formar part de la nostra societat que vingui; però qui carregui sobre les seves espatlles la indignitat de qualsevol crim sense haver complert el seu deute amb la justícia no podrà conviure entre aquells qui desitgem la pau, la tranquil·litat i la convivència entre germans fills de Déu.
En aquest sentit també, el Papa ha tingut paraules també per recordar-nos que hem de ser forts i valents contra les màfies que utilitzen aquests terribles drames humans i familiars per fer-se rics i, a més, troben el reconeixement públic, mediàtic i institucional dels qui, d’aquesta manera, se’n fan còmplices i promotors.
Finalment, en referència als homes que venen al nostre país des de la seva terra, els deia: “No lliurin la seva existència als qui comercien amb ella. No creguin als qui prometen paradisos fàcils a canvi del seu cos, de diners, de silenci o de la seva llibertat. Aquestes falses promeses són cants de sirenes, són indústries de mort”.
Papà Lleó, gràcies per deixar la seva petjada a casa nostra.
