Les veus oblidades de la Guerra Civil ressonen al Teatre-Auditori amb ‘Només són dones’

Míriam Iscla, Sol Picó i Maika Makovski han alçat la veu aquest divendres al Teatre-Auditori per totes aquelles dones que van perdre la vida durant la Guerra Civil. El muntatge ‘Només són dones’ ha teixit la història de milers de lluitadores anònimes a través de tres disciplines tan diferents com són el teatre, la música i la dansa. El públic del Teatre-Auditori ha acabat dempeus rendit a la força d’aquest muntatge sobre la memòria històrica dirigit per Carme Portaceli.

La història no ha estat benèvola amb les dones. Durant la Guerra Civil i el franquisme, no comptaven com a militants polítiques i, per tant, quan entraven a les presons ho feien acusades de prostitutes o lladres. Per aquesta raó, a dia d’avui encara hi ha moltes dones assassinades durant aquells anys que estan per identificar i, per això, Carmen Domingo ha escrit l’espectacle ‘Només són dones’. A través de cinc testimonis, tres reals i dos ficticis, el muntatge explora una part oblidada de la història amb la voluntat de sacsejar la memòria dels espectadors. És una obra que, com explica la cantant Maika Makovski, no només parla del gènere femení, sinó també de l’oblit.

El trio format per Iscla, Picó i Makovski ha estat l’encarregat de tornar la veu a aquestes dones en un espectacle carregat d’emotivitat que juga amb els sentits. Les enèrgiques coreografies de Picó, que ha donat vida a totes les dones del món, i la música de Makovski, que ha interpretat la veu de l’inconscient, han anat entrellaçant-se amb el text que ha interpretat la camaleònica Míriam Iscla. Tres llenguatges diferents que, com diu la cantant, aporten tres visions diferents.

‘Només són dones’ ha format part dels actes del Dia Internacional de la Dona a Sant Cugat.