La Canals Galeria d’Art de Sant Cugat reivindica el caràcter pioner de l’Escola Catalana del Tapís, que va suposar un pol d’atracció artístic de la ciutat a mitjans del segle passat. Sota el nom ‘Sant Cugat, l’art d’un poble’, la petita sala d’exposicions reuneix dos dels tapissos elaborats amb la tècnica genuïna, així com originals sobre tela o paper que posteriorment es van traslladar al tèxtil. L’exposició és una retrospectiva i una reivindicació d’una expressió artística internacional amb segell local.
L’exposició recull obres i documents que evidencien la transformació d’un art ancestral en una expressió contemporània i compromesa, impulsada des de Sant Cugat per figures com Miquel Samaranch i la seva esposa, Mercè Viñas.
L’origen de l’Escola Catalana del Tapís es remunta al moment en què Samaranch, empresari del sector tèxtil a Sabadell, va adquirir la Casa Aymat de Sant Cugat després de la mort de Tomàs Aymat i acabada la seva activitat tèxtil original, i hi va impulsar una manufactura moderna basada en el trasllat de l’art pictòric al teixit. La implicació de noms com Pablo Picasso, Joan Miró o Josep Maria Subirachs va situar la ciutat en el mapa artístic internacional, però també va donar veu a una nova generació d’artistes catalans com Jaume Muxart, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona o Maria Assumpció Raventós.
“Van voler crear una nova tendència, un nou estil de fer tapissos”, detalla Josep Canals, director de la Canals Galeria d’Art, que destaca com aquest moviment va tenir també una càrrega ideològica i cultural. “Aquí, en aquells moments, és quan el franquisme es lluita amb l’art”, destaca, tot recordant que Samaranch va batejar la manufactura com a “catalana” en ple règim.
L’exposició, que es pot veure fins a finals d’agost, inclou dues peces de tapís de Josep Grau-Garriga i Carles Delclaux, així com obres pictòriques i gràfiques d’artistes vinculats a l’Escola. Malgrat les dificultats d’espai i pressupost, Canals reivindica l’essència de la mostra: “Aquí tenim exposat el sentiment de Catalunya, i per descomptat de Sant Cugat, dels anys 60 fins avui”.
En aquest sentit, Canals reivindica la vitalitat cultural i artística de la ciutat, que, diu, no sol trobar acompanyaments externs, institucionals o de suport econòmic per part de les empreses instal·lades al municipi. “Reivindiquem que Sant Cugat no només és una ciutat rica en tants aspectes, que ho és, sinó també en l’aspecte anímic, en l’aspecte espiritual, i això ho hem de fer créixer”.
