El 90è aniversari de la proclamació de la
Mota ha explicat que els quaranta anys de dictadura franquista van acabar amb pràcticament tot el que s’havia aconseguit a Sant Cugat durant la Segona República. En va quedar, com a molt, “el record d’una època democràtica en què es van intentar fer les coses d’una altra manera” i, a nivell d’infraestructures, la construcció de la primera escola pública, l’actual Joan Maragall, i la seu de l’antic ajuntament, ubicada a la plaça de Barcelona. “Però el franquisme es va encarregar d’acabar amb tot el que va suposar políticament i culturalment la República”, ha lamentat l’historiador. Sobre la importància que va tenir la Segona República a la ciutat, Mota ha remarcat que “va acabar amb més de trenta anys de caciquisme”. Així, es va iniciar un procés democràtic mitjançant el qual, per primera vegada, “els rabassaires, els republicans i els artesans, com Roc Codó, que era espardenyer, van poder entrar a l’Ajuntament”. D’aquell període, l’historiador també ha destacat “l’esclat associatiu” i la voluntat per “canviar la societat”, construint, per exemple, l’escola pública, una biblioteca pública “que es va carregar el franquisme” i l’ajuntament. Tots aquests anys de lluites pels drets socials, “en què es va avançar com mai”, van acabar amb la instauració del franquisme. “A l’elit que va impulsar el cop d’estat no li interessava que això continués existint. En queda el record, però després de 40 anys de franquisme i repressió, es va perdre tot”. L’historiador també lamenta el pacte de silenci de la transició que ha perdurat durant dècades. “Han hagut de passar 90 anys perquè es faci un homenatge a l’únic alcalde realment escollit durant la Segona República, Roc Codó
“, ha declarat Mota.
