El darrer Baròmetre Inclusiu de Sant Cugat revela que la capacitat d’afrontar les despeses de l’habitatge és el principal factor empobridor a la ciutat, afectant directament un 8% de la població. L’estudi defineix la pobresa com la incapacitat de fer front a les despeses bàsiques de la llar (hipoteca, lloguer, subministraments), pagaments ajornats o préstecs, i alimentació. En general, un 16,4% dels santcugatencs es troben en una situació de forta necessitat econòmica i presenten dificultats per fer front a aquest tipus de despeses. Aquesta proporció ha augmentat des de 2017, amb un increment acumulat de 5 punts percentuals fins al 2025.
L’habitatge: un cost que creix
Mentre que la incapacitat de fer front a la hipoteca o el lloguer és la causa principal de pobresa, gairebé la meitat de les persones que es troben en situació de pobresa (49,4%) necessiten o han necessitat ajuda per cobrir aquestes despeses. De fet, la segona causa de pobresa està estretament relacionada amb l’habitatge, i és la incapacitat de fer front als rebuts de subministraments bàsics com l’aigua, la calefacció i l’electricitat. Afecta el 7,5% dels residents.
En els últims anys, el percentatge de persones que afirma tenir “moltes dificultats” per fer front a les despeses de l’habitatge s’ha disparat. Entre el 2017 i el 2023 es va triplicar, passant del 5,9% al 13,5%. Aquest 2025 el percentatge es manté estable al voltant del 13%. Si s’amplia el ventall als ciutadans que pateixen “moltes, algunes o certes dificultats” per afrontar aquestes despeses, la proporció és encara major. Entre 2017 i 2020 va créixer més de 7 punts, situant-se al voltant del 50% de la població. Una xifra que s’ha mantingut estable en els darrers cinc anys.
Tot plegat en un context en què el preu mitjà mensual que una persona paga per la hipoteca o el lloguer a Sant Cugat és de 1.070 euros, una xifra entre 55 i 65 euros més elevada que en les edicions anteriors del Baròmetre Inclusiu (2020 i 2023). Més del 41% de les llars que paguen hipoteca o lloguer han de destinar més de 1.000 euros mensuals a l’habitatge. En el tram de més de 1.400 euros al mes, la xifra ha augmentat del 13% al 19,3% en els darrers cinc anys.
Els perfils més vulnerables
L’estudi destaca que diversos col·lectius pateixen en grau més alt les dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge. El 71% dels residents dels barris del Monestir-Sant Francesc, Torre Blanca, Centre i Sant Domènech Est pateixen dificultats. El nivell d’estudis també és un factor clau: gairebé el 80% de persones amb un nivell baix assegura patir moltes, certes o algunes dificultats. Per últim, el 42% de persones que viu en una habitació de lloguer tenen moltes dificultats i el 75% de les llars monoparentals assegura patir dificultats.
A Sant Cugat, a més, existeixen diferències significatives en la situació de l’habitatge segons la procedència dels residents estrangers. Gairebé la meitat dels estrangers procedents del continent europeu posseeixen un habitatge en propietat, mentre que la quasi totalitat dels africans i centre i sud-americans resideixen en un habitatge de lloguer. Aquesta distinció en la tinença es reflecteix també en la seva distribució geogràfica dins del municipi: una mica menys de la meitat dels que venen de països del continent europeu (42,4%) resideixen a barris com Mira-sol, Mas Gener, Can Cabassa i Can Mates, i també a Valldoreix (zona 2), mentre que gairebé el 70% dels nacionals no espanyols originaris d’Amèrica Central i del Sud es concentren a la zona del Monestir-Sant Francesc, Torre Blanca, Centre i Sant Domènech Est (zona 4). Aquesta última zona, de fet, presenta un percentatge elevat de residents (57%) que viuen en règim de lloguer.
Aquesta diferenciació per origen es tradueix en una major vulnerabilitat i dificultats econòmiques per als estrangers de fora d’Europa. Els perfils dels enquestats que viuen en un habitatge de lloguer o, especialment, en una habitació de lloguer, solen ser joves (16 a 34 anys), de nacionalitat estrangera (principalment africans i centre i sud-americans), residents a la Zona 4 i/o que viuen en llars no tradicionals. De fet, les llars monoparentals, que sovint estan formades per dones i nacionals no espanyols de Centre i Sud-amèrica, es concentren majoritàriament a la Zona 4.
Un 26% de les persones de nacionalitat no espanyola, sobretot les d’Amèrica Central i del Sud, declaren tenir moltes dificultats per fer front al pagament de les despeses derivades de la hipoteca o el lloguer, una proporció que duplica la mitjana observada per al conjunt de la població. Els que paguen 550 € o menys mensuals per l’habitatge solen correspondre a aquest perfil de residents a la Zona 4, amb un nivell d’estudis baix i nacionalitat no espanyola. Aquesta bretxa es veu confirmada pel nivell d’estudis, on més del 80% dels europeus tenen un títol universitari, mentre que la majoria dels centreamericans i sud-americans tenen un nivell d’estudis mitjà.
El paper de l’Ajuntament
Les dades del Baròmetre Inclusiu preocupen al govern de Sant Cugat. El tinent d’alcaldia Carles Brugarolas, que aquesta setmana és l’alcalde accidental, assegura en declaracions a Cugat Mèdia que la preocupació de l’Ajuntament és “enorme”. Respecte a l’habitatge com a principal factor empobridor, Brugarolas subratlla la necessitat d’un “diagnòstic encertat”, que reconeix que el problema d’encariment es deu a una “demanda molt més alta que l’oferta“. Aquesta situació no és exclusiva de Sant Cugat, sinó que s’observa en un perímetre de 40 quilòmetres al voltant de Barcelona, a causa d’una “hiperconcentració de la demanda”. També apunta a l’impacte del “dèficit fiscal” que pateix Catalunya en la manca d’infraestructures, que agreuja el problema de l’habitatge.
Brugarolas reconeix que és “impossible que Sant Cugat proveeixi tota l’oferta que seria necessària per equilibrar la demanda que té perquè Sant Cugat és un municipi molt atraient, molt atractiu”. L’objectiu polític de l’Ajuntament, diu el tinent d’alcaldia, és “generar les condicions perquè la nostra gent no hagi de marxar” de la ciutat.
Per abordar aquesta problemàtica, l’Ajuntament està impulsant un “canvi clar d’orientació amb la promoció d’habitatge públic”, centrant-se en “grans projectes de desenvolupament de promoció d’habitatge en sol públic”. En aquest sentit, posa sobre la taula la proposta dels terrenys de Can Camps, a l’antic camp de golf, com una “proposta encertada” per a una gran promoció d’habitatge protegit amb lloguer assequible i altres figures, sempre sota el paraigua de la protecció oficial.
