Fa un temps, vaig veure un personatge de la nostra vila, de qui no recordo el nom, que es va fer conegut explicant als mitjans i a les escoles les seves experiències en un camp de concentració nazi.
Tot va ser una gran mentida i tots ens la vam empassar. Aquell home, per captar l’atenció, es va inventar una vida i es va excedir. Fama i mentida. Actualment estem saturats de “famosos” que no els coneixen ni a casa seva i que estan disposats a fer qualsevol cosa, degradant que sigui, per tal de ser coneguts, per descomptat mentint. En quant a la mentida, des de ben petits convivim amb ella i amb l’engany de la gent més propera i que més ens estima; des de l’home del sac fins al Nadal, una gran mentida per a tota la família. La publicitat, els polítics en campanya, els futbolistes, les connexions a Internet, les dietes miraculoses… i un munt de coses més que ens arriben a través dels mitjans de comunicació i de les que som conscients que són falses, però les acceptem. Aquest senyor abans de ser desterrat de la vida pública ens explicava contes, i la seva fi era la popularitat i el mitjà, narrar una experiència i uns valors certs, la mentida era ell. Mentre uns busquen la fama a “Gran Hermano” esbombant les seves intimitats, aquest individu crea un personatge en un context històric i amb anècdotes, que és capaç de commoure tota Catalunya. Si més no, és inquietant. ELOI ALEGRE Dibuixant
