La Intel·ligència Artificial (IA), poc a poc, s’ha fet un lloc dins la nostra societat fins al punt que ja és part del dia a dia de la majoria de la població. Un dels àmbits on ha entrat amb força és el laboral i, juntament amb això, s’ha anat instaurant la por de si la IA acabarà substituint llocs de treball. És tanta la importància que està agafant aquesta nova tecnologia que des de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) van crear l’Observatori de la Intel·ligència Artificial i les Noves Tecnologies (OIANT), format el 2020 i integrat per diferents professors i investigadors de la universitat. Aquest té diversos objectius, per una banda, donar suport a professors i al mateix centre per investigar sobre què està passant amb la IA, com evoluciona, com s’aplica, i d’altra banda, també donen suport a projectes que surtin de la pròpia universitat enfocats en aquestes noves tecnologies.
Joan Hernández, responsable de les relacions institucionals de l’OIANT i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC, explica que en un inici hi va haver aquesta alarma generalitzada perquè hi havia un desconeixement sobre com s’acabaria aplicant aquesta IA, un fet que ha generat el que anomena “estrès tecnològic”. Fins ara, diu, es feien “pronòstics” del que podria passar, però recentment ha sortit un estudi de Microsoft que dibuixa un “primer mapa real” del que existeix actualment.
L’estudi exposa que aquelles feines que treballen amb informació i amb dades són més vulnerables al fet que la seva feina es vegi afectada per la IA i, en canvi, aquelles feines que demanen més presència física i empatia no ho serien tan. Ara bé, Hernández matisa que això no vol dir que desapareguin llocs de treball, sinó més aviat que es doni un replantejament de les tasques dels treballadors. Hernández n’exemplifica alguns casos: “en traducció, òbviament, hi ha una part de la feina que t’ho fa la IA, però això no treu que llavors el traductor sempre ho ha de revisar, ha de contextualitzar. El mateix passa amb els operadors, ara hi ha uns operadors als quals tu truques i, en comptes de ser una persona, és una màquina, però arriba un moment que tampoc dona resposta, llavors en casos més especials sí que t’atén una persona. És possible que aquell teleoperador que només es dedicava a l’atenció dels usuaris ara també es dediqui a fer altres informes, a buscar altres camps. És a dir, d’alguna manera el que s’està fent és ser més interconnectat i més multimodal”. Hernández diu que aquesta IA ha d’anar enfocada a la realització de tasques més mecàniques, de manera que deixi una major capacitat creativa a les persones.
La IA en l’aprenentatge
La irrupció de la IA en la societat i, concretament, dins el món laboral, també ha fet replantejar la manera com s’ha de dur a terme l’aprenentatge a nivell acadèmic, tant d’aquesta mateixa IA com de la resta d’assignatures en general. Des de la UIC, en aquest sentit, han fet una adaptació de la manera de treballar, que passa per fer menys treballs escrits i per una potenciació de l’exposició i la reflexió a classe: “el que s’ha de fer és que l’alumne, tant si té IA com si no, tingui un procés d’aprenentatge experiencial”.
D’altra banda, aquesta IA també s’aplica en algunes assignatures per aprendre a fer-la servir en segons quins contextos. És el cas, per exemple, d’Hernández, que fa classes de màrqueting i publicitat a quart de carrera, i fa fer exercicis als seus alumnes que, diu, més tard els demanen des de les empreses. Malgrat que explica que l’evolució de la IA va molt ràpid i que el curs que es fa avui és molt probable que quedi obsolet al cap d’algunes setmanes, sí que remarca que “les empreses demanen i necessiten gent que, com a mínim, no tingui un bloqueig personal en aprendre aquestes noves tecnologies”.
Regularització
Si bé la intenció de la IA, en molts casos, és facilitar-nos la vida d’alguna manera, el professor Hernández explica que també hi ha perills. Psicològics, energètics, d’ús de dades… i és per aquest motiu que també s’intenta regular, per posar límits al que es pot fer i al que no es pot fer. Europa, en aquest sentit, lidera aquest model regulatori i intenta establir lleis dins el seu espai competencial que ajudin a protegir-se d’aquests perills associats a la IA.
I quin serà el futur de la IA? Des de la UIC afirmen que és una tecnologia que anirà evolucionant, a la qual no ens podem negar, ja que formarà part de la nostra realitat. Una nova realitat a la qual ens haurem d’adaptar, procurant que la IA ens hi aporti un valor de creixement.
