L’Institut Joaquima Pla i Farreras celebra els 25 anys de la posada en marxa d’un centre que va néixer amb el nom de “quart institut” i sense unes instal·lacions pròpies. “Aquells inicis van marcar l’ADN del centre”, explica en una entrevista al magazín ‘Faves comptades’ Eva Miró, orientadora, psicopedagoga i coordinadora pedagògica del centre. “L’equip docent era molt lluitador, volia generar confiança a les famílies i forjar una imatge pròpia del centre”, recorda la professora que fa 18 anys que treballa al ‘Plafa’. Aquells dos primers anys, marcats per la provisionalitat i les dificultats logístiques, van ser clau per crear una pinya entre docents i famílies.
El nom del centre, heretat de l’antic grup escolar, també té una història singular. Tot i que inicialment no estava previst mantenir-lo, un procés participatiu va acabar avalant la continuïtat de la denominació en homenatge a Joaquima Pla i Ferreras, veïna de Sant Cugat que va cedir els terrenys per a la construcció d’una escola amb la condició que s’hi garantís una educació de qualitat.
Aquest octubre el centre ha fet una festa per celebrar el 25è aniversari, en el qual va reunir exalumnes de totes les promocions, antics directors, professorat i representants de l’AFA en un acte que va voler reflectir “l’essència del ‘Plafa'”. “Vam poder mirar enrere, veure d’on venim, agrair a tothom que ha fet possible aquest trencaclosques que és el ‘Plafa’ i fer també una mirada al futur”, explica Miró.
Al llarg d’aquest quart de segle, el centre ha evolucionat amb la ciutat, passant de ser “el quart institut” a ser referent en projectes com el batxillerat orientat a cicles, els projectes d’aprenentatge servei, l’aula oberta i la cantina-food truck, entre d’altres. “Sempre en fem bandera perquè per a nosaltres són com els nostres fills”, presumeix la coordinadora pedagògica del centre. Miró també destaca la importància de posar l’alumne com a centre del projecte pedagògic, “això vol dir que les decisions que prenem són per afavorir, ajudar i acompanyar l’alumnat”, assegura.
La relació amb l’entorn també ha evolucionat. En una ciutat que ha duplicat la població en 25 anys, l’institut treballa per mantenir la xarxa amb les entitats del barri i amb la resta de centres, tot i les dificultats derivades de la inestabilitat de la plantilla, “una de les coses que pitjor portem als instituts”, lamenta Miró.
El paper de les famílies i la relació amb la societat també ha canviat amb els anys. “Necessitem que les famílies ens donin confiança, però que també ens deixin fer la nostra feina”, insisteix. I és que segons la psicopedagoga a vegades s’oblida que cadascú ha d’actuar en la seva parcel·la, “uns en els rols de pares i els altres el rol de professors per aconseguir que els joves puguin sortir preparats a la societat no només pel que fa al coneixement sinó també amb valors i amb benestar, ja que si no s’està bé emocionalment no es pot aprendre”, assegura.
Tot plegat, sense oblidar la idea que presideix una de les portes del centre: “Un lloc per aprendre junts, persones diferents”.
